Revisió del 10:01, 11 abr 2014 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 11:02, 19 abr 2014 modifica desfés Arnaugir (discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 67.710 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 26: }} [[fitxer:Gaspar Homar-logo 0075.jpg\|thumb\|240px\|Imatge identificativa del taller d'ebenisteria]] '''Gaspar Homar i Mezquida''' ([[Bunyola]], [[Mallorca]], [[11 de setembre]] de [[1870]] – [[Barcelona]], [[5 de gener]] de [[1953]]) ~~Fou~~fou un [[moblista]], ''ensemblier''{{efn\|Concepte que apareix cap a 1920 per definir la figura de l'artista que crea conjunts decoratius (''ensembles décoratifs''). Gaspar Homar, tal com explica {{harvnb\|Cirici Pellicer\|1951}}, projectava no només els mobles, sinó els arrambadors, el decorat de murs i sostres de vidrieres, els cortinatges, els llums i les xemeneies.}} i antiquari, considerat un dels representants més genuïns del moviment modernista català en el camp de la decoració i la creació de mobles. Els seus mobles, que poden ser considerats d'autor, són el reflex del benestar i de les aspiracions de la puixant burgesia i es distingeixen per la utilització de fustes nobles i costoses i pels treballs en marqueteria i [[Talla de fusta\|talla]], on rebé la col·laboració de destacats artistes com [[Josep Pey]], [[Sebastià Junyent]] o [[Joan Carreras i Farré]]{{sfn\|AAVV\|1998\|p=19}}. Amb una forta personalitat, l'obra de Gaspar Homar està relacionada amb la dels millors artistes de l'època, com ara Eugène Gaillard, [[Hector Guimard]] o [[William Morris]]{{sfn\|Mainar i Pons\|1976\|p= 345}} i reinterpreta des d'una òptica molt particular, la influència de la [[Secessió de Viena]] i de l'Escola de Glasgow.{{sfn\|Fondevila\|1998\|p=25}} Participà i obtingué medalla a les exposicions de [[Londres]], [[Madrid]] i [[Barcelona]] ([[1907]]), a la hispano-francesa de [[Saragossa]] ([[1908]]) i a la Internacional del Comfort Modern de [[París]] ([[1909]]), i fou membre del jurat de l'Exposició Internacional de Venècia ([[1908]]).{{sfn\|García-Martín\|1988\|p=67}} Participà i obtingué medalla a les exposicions de [[Londres]], [[Madrid]] i [[Barcelona]] ([[1907]]), a la hispano-francesa de [[Saragossa]] ([[1908]]) i a la Internacional del Comfort Modern de [[París]] ([[1909]]), i fou membre del jurat de l'Exposició Internacional de Venècia ([[1908]]).{{sfn\|García-Martín\|1988\|p=67}} == Biografia == Fill de Pere Homar i de Margarida Mezquida, i germà de Margarida Homar, Gaspar va néixer al [[Orient (Bunyola)\|raval d'Orient]] del petit poble de [[Bunyola]]. La seva família es dedicava a la [[Fuster\|fusteria]]. El seu pare tant podia treballar les fustes de la construcció com fabricar premses d'oli o [[Taüt\|taüts]], i al mateix temps construïa mobles fidels a la tradició barroca o d'influències angleses{{sfn\|Cirici Pellicer\|1951\|p= 222}}. L'any 1883 es traslladà amb la seva família a [[Barcelona]], atret per la prosperitat laboral que oferia la futura [[Exposició Universal de 1888]]. El mateix any, pare i fill ingressen al taller de mobles i objectes artístics de [[Francesc Vidal i Jevellí]] (1848-1914) on, amb només 13 anys, Gaspar Homar començà a treballar com a auxiliar a l'estudi de projectes al costat del seu pare, que era a la plantilla de fadrins [[Ebenisteria\|ebenistes]] de primera.{{sfn\|Mainar\|1976\|p= 341}} La seva experiència als Tallers Vidal fou essencial en la seva formació i en el desenvolupament de la seva trajectòria artística. L'any 1887 es va inscriure a l'[[Escola de la Llotja]] on va ser deixeble de [[Josep Mirabent i Gatell]] i va realitzar estudis de la branca «Aplicació» (Pintura decorativa i teixits i brodats). L'any 1893, deu anys després de la seva incorporació als Tallers Vidal, es va independitzar junt amb el seu pare, obrint obrador i botiga a la [[Rambla de Catalunya]], i un any després es va fer soci del ''Centro de Artes Decorativas'', entitat que tenia com a propòsit el foment de les indústries artístiques i l'impuls del progrés de l'art decoratiu. És en aquest moment quan va iniciar una relació professional amb arquitectes com [[Lluís Domènech i Montaner]] o [[Josep Puig i Cadafalch]], amb qui treballaria en diferents projectes decoratius. L'any 1898 es va traslladar a un nou local al carrer de la Canuda i poc després va ingressar al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]]. Durant la primera dècada del [[segle XX]] realitzà les obres modernistes més emblemàtiques i a partir de 1915 es féu palès el declivi de la seva producció modernista, alternant aleshores amb els estils històrics i amb alguns projectes [[Art déco]]. L'any 1920, arran dels enfrontaments entre faccions patronals i sindicalistes esdevinguts a [[Barcelona]], va tancar el taller de producció. ▼ Fill de Pere Homar i de Margarida Mezquida, i germà de Margarida Homar, Gaspar va néixer al [[Orient (Bunyola)\|raval d'Orient]] del petit poble de [[Bunyola]]. La seva família es dedicava a la [[Fuster\|fusteria]]. El seu pare tant podia treballar les fustes de la construcció com fabricar premses d'oli o [[Taüt\|taüts]], i al mateix temps construïa mobles fidels a la tradició barroca o d'influències angleses{{sfn\|Cirici Pellicer\|1951\|p= 222}}. ▲L'any 1883 es traslladà amb la seva família a [[Barcelona]], atret per la prosperitat laboral que oferia la futura [[Exposició Universal de 1888]]. El mateix any, pare i fill ingressen al taller de mobles i objectes artístics de [[Francesc Vidal i Jevellí]] (1848-1914) on, amb només 13 anys, Gaspar Homar començà a treballar com a auxiliar a l'estudi de projectes al costat del seu pare, que era a la plantilla de fadrins [[Ebenisteria\|ebenistes]] de primera.{{sfn\|Mainar\|1976\|p= 341}} La seva experiència als Tallers Vidal fou essencial en la seva formació i en el desenvolupament de la seva trajectòria artística. L'any 1887 es va inscriure a l'[[Escola de la Llotja]] on va ser deixeble de [[Josep Mirabent i Gatell]] i va realitzar estudis de la branca «Aplicació» (Pintura decorativa i teixits i brodats). L'any 1893, deu anys després de la seva incorporació als Tallers Vidal, es va independitzar junt amb el seu pare, obrint obrador i botiga a la [[Rambla de Catalunya]], i un any després es va fer soci del ''Centro de Artes Decorativas'', entitat que tenia com a propòsit el foment de les indústries artístiques i l'impuls del progrés de l'art decoratiu. És en aquest moment quan va iniciar una relació professional amb arquitectes com [[Lluís Domènech i Montaner]] o [[Josep Puig i Cadafalch]], amb qui treballaria en diferents projectes decoratius. ~~L'any 1898 es va traslladar a un nou local al carrer de la Canuda i poc després va ingressar al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]].~~ Durant la primera dècada del [[segle XX]] realitzà les obres modernistes més emblemàtiques i a partir de 1915 es féu palès el declivi de la seva producció modernista, alternant aleshores amb els estils històrics i amb alguns projectes [[Art déco]]. L'any 1920, arran dels enfrontaments entre faccions patronals i sindicalistes esdevinguts a [[Barcelona]], va tancar el taller de producció. A causa de les vagues que van afectar el ram de l'[[ebenisteria]] durant els anys trenta, així com pel mateix esgotament del [[Modernisme català\|modernisme]], Homar dedicà l'última etapa de la seva vida al comerç d'antiguitats i a la tasca de restaurador d'obres d'art.{{sfn\|Fondevila\|1998\|p= 37}} VaHomar va estar casat amb Emilia Ramon i Matardit i tenia la seva residència al carrer Bonavista de [[Barcelona]], a tocar del taller de [[Sebastià Junyent]] i [[Josep Pey]].{{sfn\|García-Martín\|1988\|p=67}} ==Obra==

Gaspar Homar i Mezquida: diferència entre les revisions