Interpretació de Copenhaguen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-nteractu +nteraccion) |
m Corregit: es tractes d > es tractés d |
||
Línia 14:
*Les partícules són '''indistingibles''', un electró és igual a un altre electró, mentre que en l'època de la mecànica clàssica es pensava que un ésser superior podria distingir les partícules i conèixer la seva posició i el seu moment amb una precisió arbitrària. Com ja s'ha dit això no és possible: només podem conèixer la seva posició o el seu moment amb precisió. Podem conèixer una de les dues coses amb precisió arbitraria, però no podem conèixer al mateix temps les dues.
*Les partícules estan en una '''superposició d'estats''', això és: fins que no es mida una propietat quàntica d'una partícula, l'estat quàntic oscil·la, fins que es fa la mesura i llavors la partícula col·lapsa en un estat quàntic determinat. És com si posam una carta vertical damunt una taula, mentre la subjectam amb la mà la carta està vertical, si es
*La [[paradoxa del gat]] de [[Schrödinger]] es pot interpretar en el món macroscòpic en el sentit que si no obrim la capsa on hi ha l'animal no tenim cap possibilitat de saber si el gat es viu o mort. L'experiment ha de durar un temps més gran que la [[semi-vida]] de la [[partícula radioactiva]], i s'ha de fer en molts de gats, així un tant per cent dels gats moriran duran l'experiment, però no hi ha manera de saber quins són aquests gats, ni quants moriran durant una fracció de temps determinada, l'únic que sabem és el percentatge aproximat que hauran mort al final (hi pot haver una desviació estadística que no sigui significativa).
|