Rafael Kubelík: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Corregit: fins l'any > fins a l'any
Línia 19:
L'any 1950, esdevingué director musical de l'[[Orquestra Simfònica de Chicago]], càrrec que va elegir després d'una oferta de l'[[Orquestra Simfònica de la BBC]] per succeir Sir [[Adrian Boult]] com a director titular. Però l'any 1953, va dimitir. Entre les raons d'aquesta decisió es va apuntar que se sentia "assetjat" (citant la revista [[Time (revista)|Time]]) pels "despietats atacs" (citant el [[New Grove Dictionary of Music and Musicians]]) de la crítica musical del [[Chicago Tribune]] [[Claudia Cassidy]].<ref>{{ref-notícia|títol=Into the Fray | url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,900761-1,00.html |obra=Time |data= 11 abril 1969 |consulta=2007-09-07}}</ref> Però el crític del ''Chicago Sun-Times'', Robert C. Marsh, va dir l'any 1972 que van ser els patrons de la Chicago Symphony els qui estigueren darrere del seu abandó. La crítica principals dels patrons — i també de Cassidy — era que havia programat massa obres contemporànies (al voltant de 70). Els enregistraments fets per Kubelík a Chicago, molts d'ells disponibles en CD, són avui dia molt admirats pels crítics.
 
Després d'abandonar Chicago, esdevingué director musical de la [[Royal Opera House]], [[Covent Garden]] des de 1955 fins a 1958. Entre els seus èxits al Covent Garden cal esmentar la producció de ''[[Les Troyens]]'' de [[Hector Berlioz]] de l'any 1957, que només es va interpretar una vetlada.<ref>{{ref-notícia| url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,908124,00.html |títol=Epic at the Met |editorial=''Time'' |autor=William Bender |data=5 de novembre de 1973 |consulta=2007-08-10}}</ref> Tot i que el Covent Garden desitjava renovar el seu contracte, va estimar-se més no fer-ho, en part a causa d'una carta que el ja ancià Sir [[Thomas Beecham]] va enviar als diaris, i en la que deplorava el recurs a artistes "estrangers" per part de la Royal Opera. Llavors, Kubelík acceptà el càrrec de director musical de l'[[Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera]] l'any 1961, i hi va romandre fins a l'any 1979, quan es va retirar. La relació de Kubelík amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera és considerada generalment com el punt culminant de la seua carrera, tant des del punt de vista artístic com des del professional.
 
L'any 1971, [[Göran Gentele]], nou director general de la [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]], li va demanar a Kubelík que acceptara el recentment creat càrrec de Director Musical del Met.<ref>{{ref-notícia| url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,905206,00.html |títol=Music Man for the Met |editorial=''Time'' |data=21 de juny de 1971 |consulta=2007-08-10}}</ref> Kubelík hi va acceptar, en part a causa de la seua estreta relació artística amb Gentele. La mort de Gentele en accident d'automòbil l'any 1972 va soscavar les raons de Kubelík per treballar-hi. La primera producció que hi va dirigir com a director musical va ser ''Les Troyens''.<ref>{{ref-notícia| url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,942844,00.html |títol=A Win for the Trojans |editorial=''Time'' |data=25 de març de 1974 |consulta=2007-08-10}}</ref> Abans del seu debut, i en la seua mateixa primera temporada al Met, Kubelík ja havia dirigit en altres teatres, la qual cosa va fer que no se centrara completament en la seua nova responsabilitat amb el resultat de tensions al si de la companyia i que es posara en qüestió la seua posició com a director. El resultat va ser que Kubelík va dimitir l'any 1974, després de només 6 mesos com a director musical.<ref>{{ref-notícia| url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,879304,00.html |títol=Wanted: Full-Time Help |editorial=''Time'' |data=25 de febrer de 1974 |consulta=2007-08-10}}</ref>