Lev Trotski: diferència entre les revisions

==Biografia== PENE :)

Membre principal del [[Politburó]] després de Lenin, recolzaria a aquesteste en les sevesseues principals innovacions fins que una [[apoplexia]] va obligar Lenin a apartar-se de la política. En oposició a Trotski, es van unir [[Grigori Zinóviev]], [[Lev Kàmenev]] i [[Stalin]]. Aquest agrupament, una vegada que va aconseguir apoderar-se de la direcció del Partit, va acusar Trotski de cometre serioses violacions a la disciplina del partit, amb l'objectiu de debilitar les sevesseues organitzacions. En conseqüència Trotski és primer destituït com a comissari de Guerra, després apartat de la direcció del partit i posteriorment expulsat del mateix. Més tard seria deportat al [[Kazakhstan]] ([[Àsia Central]]) i finalment expulsat de l'[[URSS]] en [[1929]].

Des de llavors, els ideòlegs oficials del règim es van encarregar de revisar la figura de Trotski (arribant inclús a [[Fotografies trucades en la Unió Soviètica|trucar fotografies]] originals a fi de fer-lo desaparèixer, per exemple, del lloc que ocupava junt amb Lenin mentre aquesteste pronunciava un discurs) fent-lo aparèixer com un traïdor, encara que el treball historiogràfic posterior ha demostrat que no són certes les asseveracions fetes contra ell.

D'altra banda, Trotski començaria un autèntic pelegrinatge per diferents països des dels quals poguera expressar públicament les sevesseues crítiques a l'[[estalinisme]].

Finalment, Lev Trotski arriba a [[Mèxic]], després d'una sèrie de gestions realitzades principalment pel pintor mexicà [[Diego Rivera]] davant del president [[Lázaro Cárdenas]] qui, en 1938, li concedeixconcedix l'asil polític. A la sevaseua arribada, Trotski va ser rebut en el port de Tampico per [[Frida Kahlo]], esposa de Rivera i transportat cap a la ciutat de Mèxic a bord del tren presidencial. Va viure en la "Casa Blava", domicili de Frida i Diego en Coyoacán, fins a la ruptura política amb aquesteste últim, que es va donar en 1939. En aquelleixe any, va canviar la sevaseua residència al Carrer de Viena també en Coyoacán, on va viure fins al dia de la sevaseua mort. En eixa casa, TrotskiTrotsky va patir dos atemptats, el primer d'ells ocorregut al maig de 1940. Durant la matinada del dia de l'atemptat, un comando de 20 homeshòmens armats comandats pel pintor [[David Alfaro Siqueiros]], va aconseguir penetrar a la casa amb la complicitat de Robert Sheldon Hart, un guardaespatlles de Trotski que era un doble agent. Els intrusos van disparar prop de 400 tirs amb armes de gros calibre. El mateix Siqueiros va disparar contra el llit on dormien Trotski i la sevaseua esposa Natalia Sedova, sense aconseguir assassinar-los, perquè van aconseguir proveir-se junt amb una paret, al costat del seu llit. Els guàrdies de Trotski van repel·lir els intrusos i aquestsestos van haver de fugir sense aconseguir la sevaseua comesa. Uns mesos més tard, el 20 d'agost de 1940, Trotski va patir un segon atemptat en eixa mateixa casa, que li costaria la vida. Ramon Mercader conegut amb l'aliesàlies de Jacques Mornard, va entrar a l'habitatge amb enganys i va clavar salvatgement un piolet en el cap de Lev Trotski qui confiadament, assegut en el seu escriptori, llegia un escrit que aquesteste home li havia entregat. Trotski va morir l'endemà en un hospital de la [[Cruz Verde]], en la Ciutat de Mèxic. Cal assenyalar que a les sevesseues exèquies, van assistir prop de tres-centes mil persones, en una ciutat que en aquell moment a penes comptava amb uns quatre milions d'habitants.

Durant els seus anys d'exili, Trotski escriuria diversos assajos: (l'autobiografia [[La mevameua vida: biografia de Lev Trotski|La mevameua Vida]], [[Història de la Revolució Russa]], [[La revolució traïda]]) i articles sobre temes d'actualitat ([[estalinisme]], [[nazisme]], [[feixisme]], la [[Guerra Civil espanyola]]). Des del seu exili també encapçalaria l'oposició comunista dissident, que formaria la [[IV Internacional]].