Dinastia borbònica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: No -> Això no obstant |
|||
Línia 3:
'''Dinastia borbònica''', o '''Casa de Borbó''', és el nom comú donat a les diferents dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originari de la localitat francesa de [[Borbó (ciutat)|Borbó]]. Els membres d'aquesta dinastia foren principalment reis de [[França]] ([[1589]]-[[1792]], [[1814]]-[[1830]]), del [[Regne de les Dues Sicílies]] ([[1735]]-[[1860]]) i del [[Ducat de Parma]] ([[1731]]-[[1860]]), entre altres títols que ostentaren. Tanmateix foren i encara continuen sent cases regnants la d'[[Espanya]] ([[1700]]-[[1868]], [[1874]]-[[1931]], [[1975]]~) i la del [[Gran Ducat de Luxemburg]] (des de [[1964]]).<ref name=enciclopedia>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0011277.xml?s.q=Borb%C3%B3#.UfuuP9JM-uI|consulta=2 agost 2013|títol=Borbó|obra=Gran Enciclopèdia Catalana|autor=AA. DD}}</ref> Tanmateix l'únic monarca avui dia que té com a primer cognom el de Borbó és [[Joan Carles I]].
==
Dinastia d'arrel capetiana, la casa de Borbó té els seus orígens al [[segle X]], a la senyoria de [[Borbó (ciutat)|Borbó]]. El llinatge va anar prenenent protagonisme a la cort francesa i, al [[segle XIV]], el rei [[Carles IV de França|Carles IV]] va crear el ducat de Borbó, bressol de les branques Montpensier i Vendôme. La darrera va accedir a les corones navarresa i francesa en la persona d'[[Enric IV de França|Enric IV]];<ref name=diccionari>{{ref-llibre|cognom=Boys|nom=Katharine (Dir.)|cognom2=López i Tossas|nom2=Emili|cognom3=Mestre i Campi|nom3=Jesús (Dirs. ver. catalana)|títol=Diccionari d'història universal Chambers|pàgines=139-140|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62|any=1995|isbn=84-297-3935-1}}</ref> el [[1594]] es converteix en rei de França, quan ja era rei de Navarra. Enric era [[hugonot]] i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'ací la frase "París ben bé val una missa".{{cal citació|data=maig de 2014}} El llinatge Vendôme va regnar a França durant els segles XVII i XVIII fins la [[Revolució Francesa]], durant la qual es guillotina a [[Lluís XVI]]. Més tard, entre 1814 i 1834 van regnar [[Lluís XVIII]] i [[Carles X]], fins l'abdicació d'aquest en [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip I]], de la branca Borbó-Orleans]]. Actualment, aquesta darrera branca continua reclamant la corona francesa.<ref name=diccionari/>
Van regnar i encara avui continuen regnant a Espanya. El primer monarca va ser [[Felip V d'Espanya|Felip V]], membre de la branca Borbó-Anjou, escollit el 1700<ref name=diccionari/> i confirmat en acabar la [[Guerra de Successió Espanyola]], amb els [[Decrets de Nova Planta]].<ref name="s1714aposta">{{Citar publicació | cognom=Coll | nom =Maria | article =L'aposta catalana | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.24-27 |issn = 1695-2014}}</ref> La dinastia es va succeir malgrat les vicissituds polítiques dels segles XIX i XX, com la [[Primera República Espanyola|Primera]] i la [[Segona República Espanyola|Segona República]] i el [[Franquisme]]. La darrera restauració es va produir el [[1975]] en la figura de [[Joan Carles I]].<ref name=diccionari/> La branca espanyola dels Borbó va accedir a altres corones, gràcies a la influència d'[[Isabel Farnese]]; el [[1734]] les de Nàpols i Sícilia, on es va mantenir fins [[1860]]. També va originar la branca carlina al segle XIX, iniciada per [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles Maria Isidre]], germà del rei [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], mort sense successió masculina el [[1833]], que va donar lloc a les [[guerres carlines]].
▲Això no obstant, la majoria de branques o dinasties, tot i que tenen el mateix cognom i descendir d'un mateix avantpassat, realment no formen una única família, en el sentit restringit de la paraula, car sempre han tingut una personalitat pròpia i independent cadascuna d'elles (llevat de la casa ducal de Parma, que depenia en alguns aspectes de la d'Espanya). La voluntat de denominar a les diferents dinasties com una única casa era per raons i interessos polítics i estratègics, sobretot a partir de l'entronització de la família en el tron espanyol i els Pactes de Família o també arran de la caiguda de la monarquia a França.<ref name=enciclopedia/>
== Governants de la dinastia Borbó ==
| |||