Arqueobacteris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: comensalistes]]. Al 2007 > comensalistes]]. El 2007 |
||
Línia 164:
{{principal|Interacció biològica}}
[[Fitxer:Coptotermes formosanus shiraki USGov k8204-7.jpg|thumb|Els arqueobacteris metanògens formen una [[simbiosi]] amb els [[tèrmit]]s.]]
Les interaccions ben definides entre arqueobacteris i altres organismes són o bé [[Mutualisme (biologia)|mutualistes]] o bé [[comensalisme|comensalistes]].
Un exemple ben comprès de mutualisme és la interacció entre els protozous i els arqueobacteris [[metanogen|metanògens]] del sistema digestiu d'animals que digereixen [[cel·lulosa]], com ara [[remugó|remugants]] i [[tèrmit]]s.<ref name=Chaban>{{ref-publicació |autor=Chaban B, Ng SY, Jarrell KF |article=Archaeal habitats—from the extreme to the ordinary |publicació=Can. J. Microbiol. |volum=52 |exemplar=2 |pàgines=73–116 |any=2006 |mes=Febrer |pmid=16541146 |doi=10.1139/w05-147}}</ref> En aquests ambients anaeròbics, els [[protozous]] descomponen la cel·lulosa de material vegetal per obtenir-ne energia. Aquest procés allibera hidrogen com producte residual, però els nivells alts d'hidrogen redueixen l'energia generada per aquesta reacció. Quan els metanògens converteixen l'hidrogen en metà, els protozous se'n beneficien car podran obtenir més energia de la descomposició de la cel·lulosa..<ref>{{ref-publicació |autor=Schink B |article=Energetics of syntrophic cooperation in methanogenic degradation |publicació=Microbiol. Mol. Biol. Rev. |volum=61 |exemplar=2 |pàgines=262–80 |any=1997 |mes=Juny |pmid=9184013 |pmc=232610 |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=232610&blobtype=pdf}}</ref>
|