Meteorologia espacial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-nteractu +nteraccion)
m Corregit: ref> Al 1958 > ref> El 1958
Línia 10:
Al [[segle XX]], l'interès per la meteorologia espacial s'han expandit als sistemes militars i comercials, ja que que són afectats pel clima espacial. Els [[Satèl·lit de comunicacions|satèl·lits de comunicacions]] són una part vital del comerç global. Els sistemes de [[Satèl·lit meteorològic|satèl·lit meteorològics]] proporcionen informació sobre el clima terrestre. Els senyals dels satèl·lits del [[sistema de posicionament global]] s'utilitzen en una àmplia varietat de productes i processos comercials. Els fenòmens del clima espacial poden interferir o danyar els satèl·lits interferint amb els seus senyals de ràdio. Aquests fenòmens també poden causar danys causats per pics en les llargues línies de transmissió elèctrica, com també exposar als passatgers i la tripulació d'un avió a la [[radiació]],<ref>''Integrating Space Weather and Meteorological Products for Aviation'', Fisher, Genene M., (2003) Bull. Amer. Meteor. Soc., 84, 1519–1523, {{doi|10.1175/BAMS-84-11-1519}}</ref><ref>Measurements of the radiation quality factor Q at aviation altitudes during solar minimum (2006-2008), Meier, Matthias M; Hubiak, Melina, (2010), Adv. in Space Res., 45, 9, p 1178-1181.</ref> especialment en rutes polars.
 
Amb l'[[Any Geofísic Internacional]] (IGY en anglès), hi va haver un enorme augment en la investigació sobre el clima espacial. Lesd ades basades en Terra obtingudes durant l'IGY va demostrar que l'aurora que es va produir en una ''auroral oval'', era una regió permanent de luminescència de 15-25 graus de latitud dels pols magnètics i 5 a 20 graus d'ample.<ref>Y. I. Feldstein, A Quarter Century with the Auroral Oval, EOS, Trans. Am. Geophys. Union, 67, 40 761pp, 1986</ref> AlEl 1958, el satèl·lit [[Explorer I]] va descobrir els [[Cinturó de Van Allen|cinturons de Van Allen]]<ref>Paul Dickson, Sputnik: The Launch of the Space Race. (Toronto: MacFarlane Walter & Ross, 2001), 190.</ref> o les regions de partícules de radiació atrapades pel camp magnètic de la Terra. Al gener de 1959, el [[satèl·lit artificial]] [[Unió Soviètica|soviètic]] [[Luna 1]], va realitzar la primera observació directa del [[vent solar]] i en va mesurar la seva força. Al 1969, el INJUN-5 (també anomenat Explorer 40<ref>[http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraftDisplay.do?id=1968-066B NASA NSSDC INJUN-5 page]</ref>) va realitzar la primera observació directa del camp elèctric a la ionosfera de la Terra en alta altitud causat pel vent solar.<ref>Cauffman, D., and D. Gurnett (1971), Double-Probe Measurements of Convection Electric Fields with the Injun-5 Satellite, J. Geophys. Res., 76(25), 6014-6027</ref> A principis de la [[dècada de 1970]], les dades de Triad van demostrar que hi ha corrents elèctrics permanents que flueixen entre l'aurora oval i la magnetosfera.<ref>A. J. Zmuda and J. C. Armstrong, ''The Diurnal Flow Pattern of Field-Aligned Currents'', J. Geophys. Res., 79, 31, 4611pp, 1974</ref> Des d'aquests i altres descobriments fonamentals, la investigació sobre el clima espacial ha crescut de manera exponencial.
 
Dins del nostre propi [[sistema solar]], el temps a l'espai està molt influenciat per la velocitat i la densitat del [[vent solar]] i el [[camp magnètic interplanetari]] (IMF) transportat pel [[Plasma (estat de la matèria)|plasma]] del vent solar. Hi ha una gran varietat de fenòmens físics que estan associats amb el clima espacial, incloent les [[Tempesta geomagnètica|tempestes geomagnètiques]] i subtempestes, l'energització del [[cinturó de Van Allen]], pertorbacions ionosfèriques i el centelleig de senyals de ràdio per satèl·lit i senyals de radar, [[Aurora polar|aurores]] i [[corrent geomagnèticament induït|corrents geomagnèticament induïts]] a la superfície de la Terra. Les [[Ejecció de massa coronal|ejeccions de massa coronal]] i les seves [[Ona de xoc|ones de xoc]] associades també són importants impulsors del clima espacial, ja que poden comprimir la [[magnetosfera]] i provocar [[Tempesta geomagnètica|tempestes geomagnètiques]]. Les [[partícula energètica solar|partícules energètiques solars]], accelerades per les ejeccions de massa coronal o [[Erupció solar|erupcions solars]], també són importants motors de la meteorologia espacial, ja que poden danyar els components electrònics a bord de naus espacials (per exemple, l'error del [[Galaxy 15]]), i posar en perill la vida dels astronautes.