Revisió del 23:00, 8 maig 2014 modifica Docosong (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Buròcrates, Reversors, Administradors 79.701 edits m en principi crec que el llatí no utilitza accents i dígrafs + imatge ← Edició anterior		Revisió del 18:53, 29 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: fer-se amb el poder > prendre el poder Edició següent →
Línia 15: Catilina es va presentar a les eleccions consulars per a l'any [[63 aC\|63]], juntament amb [[Marc Antoni Hibrida\|Antoni Hibrida]], pel partit dels ''populars''. Catilina va buscar el suport dels joves descontents i dels veterans de Sul·la i va comptar amb l'ajuda econòmica i política de personatges com Cras i Cèsar. Tanmateix, tot i que Antoni sí que va resultar elegit, Catilina va perdre davant de Ciceró, candidat recolzat pels senadors conservadors i pels cavallers. Frustrat aleshores en la seva ambició, va començar a fer dipòsits d'armes i es van reclutar soldats en diferents punts especialment prop de [[Faesulae]], sota la direcció del expert comandant Gai Manli, veterà de Sul·la. Es van reclutar també classes baixes, prostitutes, esclaus i tota mena de gent per dirigir manifestacions i per ajudar-hi es va acordar que es calaria foc a la ciutat en diferents punts. Quan es van fer els comicis per als cònsols del 62 aC (avançat el 63 aC) va tornar a competir pel càrrec i es va trobar amb l'oposició de Ciceró, essent de nou derrotat per [[Dècim Juni Silà (cònsol 62 aC)\|Dècim Juni Silà]] i [[Luci Licini Murena (cònsol)\|Luci Licini Murena]], candidats de Ciceró (que es va presentar als comicis armat per por de ser assassinat). Després d'aquest nou fracàs va reprendre els plans per ~~fer-se amb~~prendre el poder per la força amb el suport d'aristòcrates, veterans i, fins i tot, esclaus, per tot [[Itàlia]]. Un conspirador de nom Quint Curi, que havia estat darrerament expulsat del senat, es va aparellar amb una dama de nom Fúlvia, a qui va revelar els plans. Fúlvia, alarmada per les revelacions del seu amant, va escriure a Ciceró i es va posar al seu servei com informadora; fins i tot va aconseguir que Curi fes traïció als seus companys. Ciceró va revelar alguns detalls al senat i va aconseguir que el cònsol Antoni hagués de fer-li costat i li va prometre la província de Macedònia perquè es desmarqués de Catilina. Tampoc no va aconseguir el suport ni de Cèsar ni de Cras. Aquest últim va facilitar a Ciceró unes cartes [[anònimes]] que informaven d'amenaces a ciutadans. El [[21 d'octubre]] Ciceró va denunciar obertament a Catilina i el va acusar de traïció dient que la revolta havia d'esclatar el [[27 d'octubre]] i el [[28 d'octubre]] s'havia de matar als caps de la república. El senat va donar als cònsols plens poders civils i militars i així Ciceró va poder organitzar els comicis sota control; Catilina fou un altre cop derrotat i, tot seguit, acusat de sedició sota la llei Plàucia (''Lex Plautia''), i va haver de renunciar a ocupar la fortalesa de Praeneste que havia de ser la base d'operacions. S'acumulaven els perills i els fracassos i Catilina va haver de fer protestes d'innocència i oferir [[Praeneste]] a la vigilància de [[Marc Lèpid]] i Quint Metel o Marc Marcel.

Luci Sergi Catilina: diferència entre les revisions