Després de rebre la petició del [[president Companys]] també per escrit, el [[Domènec Batet i Mestres|general Batet]] trucà a Madrid i seguidament va proclamar l''''estat de guerra''' donant ordres a l'exèrcit de prendre posicions a la ciutat; malgrat que havia demanat una hora de temps a Companys per a respondre-li. Companys havia ordenat terminantment de no hostilitzar l'exèrcit durant aquesta hora,<ref>{{ref-llibre |cognom=Raguer Suñer |nom=Hilario M. |títol=El general Batet |url=http://books.google.cat/books?id=9WfObXx-UOEC&pg=PA201&lpg=PA201&dq=batet+estat+de+guerra+una+hora&source=bl&ots=NtjCgOf1F8&sig=cmOXj_5Nfmi6pMCtYr6B0sAgnvw&hl=ca&ei=4eSiTpCwKNS48gO8gNHcBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBwQ6AEwAA#v=onepage&q=batet%20estat%20de%20guerra%20una%20hora&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1994 |pàgines=p.201 |isbn=8478265279 }}</ref> la qual cosa fou aprofitada pels militars per prendre posicions als llocs clau i acostar-se al [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]]: a les deu de la nit surten una bateria del regiment d'artilleria de muntanya i una companyia d'infanteria.
A més a més cal tenir en compte que durant les hores següents van desaparèixer gairebé tots els [[guàrdies d'assalt]] concentrats a la seu de la Comissaria General d'Ordre Públic, a la Via Laietana, on només van restar-hi cinquanta homes sota el comandament del tinent coronel Ricart.<ref name="Vilar"/>
