Lèucada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: construir un altra > construir una altra |
afegint taula, referències i imatges |
||
Línia 1:
{{Infotaula de municipi|de| Lèucada|
|oficial = Λευκάδα
'''Lèucada''' (en [[Grec modern|grec]] Λευκάδα, ''Lefkada'') és una de les [[illes Jòniques]], arxipèlag pertanyent a [[Grècia]]. Situada entre les illes de [[Paxí]] i Antípaxi al nord i [[Cefalònia]] i [[Ítaca]] al sud, a l'extrem nord-oriental està connectada a la costa d'[[Acarnània]] per un pont. Té una extensió de 325 km² i uns 21.000 habitants, anomenats ''lefkaditis'' («leucadites»). La capital de l'illa és la vila homònima, '''Lèucada''' (''Lefkada''), al nord de l'illa, amb uns 10.000 habitants. ▼
|bandera =
|escut =
|localització = [[Fitxer:2011 Dimos Lefkadas.png|200px|Ubicació de Lèucada dins de Grècia]]
|fotografia = Lefkada-2007.JPG
|fotografia_descripció =
|fotografia_mida = 230px
|admin_tipus1 = [[País]]
|admin1 = [[Grècia]]
|admin_tipus2 = [[Regions de Grècia|Regió]]
|admin2 = [[Illes jòniques]]
|fundació =
|població = 22.652
|any_cens = 2011
|superfície = 335'8
|densitat =
|altitud =
|coordenades = {{coord|38|43|04|N|20|39|00|E}}
|gentilicis = ''lefkaditis'' («leucadites»)
|concepte_llengua = Llengua
|llengua = [[Grec]]
|dirigent_tipus1 =
|dirigent1 =
|opció_nom1 =
|opció1 =
|opció_nom2 =
|opció2 =
|web =
}}
▲'''Lèucada''' (en [[Grec modern|grec]] Λευκάδα, ''Lefkada'') és una de les [[illes Jòniques]], arxipèlag pertanyent a [[Grècia]]. Situada entre les illes de [[Paxí]] i Antípaxi al nord i [[Cefalònia]] i [[Ítaca]] al sud, a l'extrem nord-oriental està connectada a la costa d'[[Acarnània]] per un pont. Té una extensió de 325 km² i uns 21.000 habitants, anomenats ''lefkaditis'' («leucadites»). La capital de l'illa és la vila homònima, '''Lèucada''' (''Lefkada''), al nord de l'illa, amb uns 10.000 habitants.
També s'ha conegut amb els noms de ''Leucàs'' o ''Lefkàs''. La fortalesa veneciana de Santa Maura al nord-est, construïda pels Orsini (el 1300) pero reconstruïda pels venecians i després pels romans, va donar a l'illa el seu nom a l'edat mitjana. La fortalesa fou residència del governador venecià. A la rodalia es va formar la ciutat de Amaxíkhi▼
▲També s'ha conegut amb els noms de '''Leucàs''' o '''Lefkàs'''. La fortalesa veneciana de Santa Maura al nord-est, construïda pels [[família Orsini|Orsini]] (el 1300)
Juntament amb les illes adjacents de Meganisi, Kàlamos i Kastós formava la [[prefectures de Grècia|prefectura de Lèucada]] fins a l'1 de gener de 2011, actualment és una de les 74 [[unitats perifèriques de Grècia]], de 356 km² i 22.879 habitants el [[2005]]. Se subdivideix en 6 municipis (''dimi'') i dues comunitats (''kinótites''). ▼
==Organització==
▲
===Municipis
{{refbegin|2}}
* Apollonia (capital Vasilikí)
* Ellomenos (capital Nidrí)
Linha 14 ⟶ 44:
* Meganisi (capital Meganisi)
* Sfakiotes (capital Lazarata)
{{refend}}
===Comunitats
* Kàlamos
* Kastós
===Localitats===
Dins aquest arxipèlag hi han diversos nuclis de població. Els de l'illa principal són:
{{refbegin|4}}
* Hàgios Ilias
* Hàgios Nikitas
Linha 57 ⟶ 88:
* Vasilikí
* Vlikhó
{{refend}}
{{refbegin|2}}
* Episkopí, a Kàlamos
* Kàlamos, a Kàlamos
Linha 67 ⟶ 98:
* Meganisi, a Meganisi
* Spartokhori, a Meganissi
{{refend}}
==Geografia==
[[File:LefkadaWW.jpg|thumb|150px|La illa principal fotografiada des d'un satèl·lit.]]
Lèucada mesura 35 kms de nord a sud i 15 kms d'est a oest. Té una àrea de 336 km<sub>2</sub>. El punt més elevat és la muntanya Stavrota, a 1'158 m sobre el nivell del mar, situada a mig de l'illa. La situació de Lèucada està a redós dels vents, amb vistes a Skorpios, l'antiga propietat d'Aristòtil Onassis, també amb vistes a Meganissi i altres petites illetes, així com amb punt on es veu la zona continental grega. La carretera principal passa per la costa des de Lefkada fins Vasiliki. Hi ha comunicacions regulars amb ferris entre Kefalonia, Itaca i Meganissi.
== Història ==
[[File:Madouri5988.jpg|thumb|150px|Madouri ]]
[[Homer]] esmenta l'illa i diu que estava unida al continent
[[File:Porto Katsiki 6108.JPG|thumb|200px|Platja de [[Porto Katsiki]].]]
[[File:20100726 Kalamitsi Beach Ionian Sea Lefkada island Greece.jpg|thumb|200px|Platja Kalamitsi de Lefkada.]]
[[File:Lefkas Grèce 0023.JPG|thumb|200px|Carrer de la ciutat de Lefkada.]]
Com a colònia coríntia va esdevenir un estat independent.<ref>{{ref-llibre|cognom=A. J. Graham|títol=Colony and mother city in ancient Greece|pàgines=132|isbn=0-7190-0059-9}}</ref> A les guerres mèdiques va ajudar a Atenes i va enviar tres vaixells a la [[batalla de Salamina]] ([[480 aC]]) i 800 homes a la batalla de [[Platees]]. A la [[guerra del Peloponès]] va estar al costat de [[Corint]] la seva metròpoli, i, per tant, generalment al costat d'[[Esparta]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nigel Bagnall|títol=The Peloponnesian War: Athens, Sparta and the struggle for Greece|pàgines=17|isbn=0-312-34215-2}}</ref> El [[343 aC]] va esdevenir aliada d'[[Atenes]] contra [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i victoriós el rei [[Filip II de Macedònia]], l'illa va passar al seu control. El [[312 aC]] la seva independència fou restaurada. Al segle següent va passar a la confederació d'Acarnània i fou seu de les reunions de la confederació. El [[230 aC]] fou aliada de Macedònia contra Roma, però fou derrotada i el [[197 aC]] va passar a domini romà al ser conquerida després d'un llarg setge. Altres
Lèucada va ser inclosa a la província romana d'Acaia ([[segle I aC]]) i a finals de segle es va construir la capital [[Nicòpolis de Lèucada|Nicòpolis]]. Va romandre en mans dels romans (fou destruïda per un terratrèmol el [[375]]) i després
▲Com a colònia coríntia va esdevenir un estat independent. A les guerres mèdiques va ajudar a Atenes i va enviar tres vaixells a la [[batalla de Salamina]] ([[480 aC]]) i 800 homes a la batalla de [[Platees]]. A la [[guerra del Peloponès]] va estar al costat de [[Corint]] la seva metròpoli, i per tant generalment al costat d'[[Esparta]]. El [[343 aC]] va esdevenir aliada d'[[Atenes]] contra [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i victoriós el rei [[Filip II de Macedònia]] l'illa va passar al seu control. El [[312 aC]] la seva independència fou restaurada. Al segle següent va passar a la confederació d'Acarnània i fou seu de les reunions de la confederació. El [[230 aC]] fou aliada de Macedònia contra Roma, però fou derrotada i el [[197 aC]] va passar a domini romà al ser conquerida després d'un llarg setge. Altres ciutat de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara Φαρά) i Hellomenion (Hellomenium (ελλόμενον). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat Leucatas o Leucates (Λευκάτας).
La dinastia Tocco, amb el duc Leonard, va esdevenir tributaria de [[Turquia]] des del [[1478]] i els otomans van desembarcar a l'illa el [[1479]] i de fet va passar a ser possessió turca. El duc estava enllaçat amb el [[soldà]] pel matrimoni amb Milica Branković, una neboda de la respectada sogra de [[Mehmet II]], Carica Mara, vídua de [[Murat II]]. Milica havia mort el [[1464]] i Leonardo es va casar en segones noces el 1477 amb Francesca Marzano, una princesa dels Aragó d'Itàlia, casa hostil als otomans. Leonardo va jurar submissió als otomans però el [[1479]] una flota manada per Gedik Ahmed Pasha, bey d'Avlonya([[Valona]]) va ocupar Zakynthos ([[Zante]][[Cefalònia]] i Levkas (Lèucada).
▲Lèucada va ser inclosa a la província romana d'Acaia ([[segle I aC]]) i a finals de segle es va construir la capital [[Nicòpolis de Lèucada|Nicòpolis]]. Va romandre en mans dels romans (fou destruïda per un terratrèmol el [[375]]) i després els bizantins, sota els quals va patir en nombroses èpoques atacs dels pirates. El segle VII fou inclosa al [[thema]] de ''Kefalonia''. Vers el [[1083]] fou ocupada pels normands de [[Sicília]] que la van abandonar el [[1085]]. Al repartiment de l'Imperi el [[1205]] va correspondre al príncep d'[[Acaia]] i la senyoria en fou donada a Gaius, príncep de [[Tàrent]] però fou ocupada pel [[Despotat de l'Epir|dèspota d'Epir]] el [[1215]]; Epir la va dominar fins al [[1294]]. En aquest any Nicèfor Andrònic Àngel la va donar com a dot feudal a la seva filla (germana de l'hereu Tomàs I de l'Epir o Tomàs Àngel), quan es va casar amb [[Joan I Orsini|Joan Orsini]], filla del comte de [[Cefalònia]] [[Ricard I Orsini]], que a l'any [[1300]] hi va construir una fortalesa (Hàgia Mavra o Santa Maura), i el [[1304]] a la mort del seu pare va esdevenir comte de Cefalònia i [[Zante]] i senyor de Santa Maura o Lèucada incorporant de fet l'illa als dominis paterns. Va seguir en mans dels comtes de Cefalònia, primer els Orsini i després els [[Tocco]], que temporalment foren dèspotes de l'Epir (Àngel-Comnè). [[Lleonard I Tocco]], fill de ''Guillem II Tocco'' i de Margarita Orsini, i net de [[Ricard I Orsini]] per via femenina, va rebre la senyoria el [[1352]] (incloent-hi Vonitza) i el [[1358]] a la mort del seu cosí [[Nicèfor II Àngel-Comnè]] Orsini va heretar Cefalònia i Zante (va ser afavorit en la successió enfront del seu cosí Guido i els seus descendents) i va ser comte fins que va morir el [[1381]]. El 1357 va esclatar la revolta anomenada "Voukentra" dels camperols de l'illa contra el domini eclesiàstic de la terra. El [[1362]] els napolitans van renunciar als drets feudals i el senyor de Lèucada va rebre el títol de duc de Santa Maura. Des el [[1386]] va estar sota protectorat de [[Venècia]]. El duc Carles Tocco (1381-1403) va establir a Lèucada (ciutat) la capital de les seves possessions que des de vers 1400 comprenien també algunes zones continentals. Carlo va engrandir la ciuta i la va fortificar per dos costats. El 1430 els otomans van annexionar la major part de l'Epir i el 1449 van expulsar als Tocco de la ciuat d'Arta a 50 km de Lèucada.
[[File:De la fortification des places turques (Les Travaux de Mars, t. III, pl. 114).jpg|200px|right|Santa Maura en temps de la dominació otomana; dibuix de [[Manesson Mallet]], 1684.]]
La dinastia Tocco, amb el duc Leonard, va esdevenir tributaria de [[Turquia]] des el [[1478]] i els otomans van desembarcar a l'illa el [[1479]] i de fet va passar a ser possessió turca; el duc estava enllaçat amb el sultà pel matrimoni amb Milica Branković, una neboda de la respectada sogra de [[Mehmet II]], Carica Mara, vídua de [[Murat II]]. Milica havia mort el [[1464]] i Leonardo es va casar en segones noces el 1477 amb Francesca Marzano, una princesa dels Aragó d'Itàlia, casa hostil als otomans. Leonardo va ser submissió als otomans però el [[1479]] una flota manada per Gedik Ahmed Pasha, bey d'Avlonya ([[Valona]]) va ocupar Zakynthos ([[Zante]]), [[Cefalònia]] i Levkas (Lèucada). Les dues primeres van passar a Venècia el [[1481]] i la tercera va restar sota protectorat otomà. El [[1485]] els otomans van adquirir Cefalònia per tractat, però el [[1500]] va retornar a Venècia. Llavors els otomans van annexionar formalment Lèucada el [[1500]]. Leonardo i Francesca, odiats per la població grega subjecta a la seva explotació, van fugir a Itàlia on van rebre possessions de mans del rei Ferran. Gedik Ahmed va deportar part de la població a [[Istanbul]]. L'agost del [[1502]] en la guerra entre Turquia i Venècia per les darrers possessions venecianes a la costa grega, Lèucada fou ocupada pel venecià Bernadetto Pesaro, que la va abandonar el [[1503]] al signar-se el tractat de pau que reconeixia a Venècia la possessió de Cefalònia. Formà part del sandjak de [[Karli-Ili]] desde mitjans del segle XVI fins a finals del segle XVII. Fou capital d'un dels dos ''kada'' en que estava dividit, anomenat Aya Mavra. Un registre de 1523-1536 dona una població per la ciutat de Lèucada de 1000 a 1500 persones (194 llars, 25 solters i 20 vídues). El ''kada'' incloïa la ciutat de Vonitza o [[Vonitsa]] (amb 90 llars, 27 solters i 15 vídues) i 43 pobles a més de 5 monestirs amb una població total de 12.000 persones. Això acredita que el ''kada'' no sols comprenia l'illa sinó també una considerable extensió a [[Acarnània]]. L'altra ''kada'' del sandjak era Engili-kasti ([[Angelokastro]]), amb seu a la ciutat d'aquest nom, otomana des de 1460 i que era la seu del ''sandjakbegi'' (tenia 144 llars i el kada tenia en total 253 pobles amb 9009 llars, 290 solters i 954 vídues o sigui unes 45 a 47.000 persones). A Lèucada hi havia una guarnició amb 111 soldats i 9 artillers, mentre que a Angelokastro només hi havia 25 soldats, perquè estava al interior i menys exposada a un eventual atac. Altres 25 soldats i 2 artillers eren a Vonitsa, de posició més forta que Lèucada. No s'esmenta ni un sol musulmà civil en tot el sandjak de Karli-Ili. Només hi havia mesquites als tres castells. El [[1564]] un aqüeducte es va fer per abastir d'aigua bona a Lèucada, acabat el 24 d'octubre d'aquell any.▼
▲
El [[1571]], durant la crisi de [[Lepant]], fou assetjada per la lliga catòlica però va resistir. Els danys foren reparats. Al segle XVII comença a haver-hi població musulmana i sorgeixen noves mesquites. A l'aglomeració urbana (''varosh'') de Lefkada (una part de la ciutat) hi vivien 700 famílies cristianes; aquesta part s'anomenava Amaxiki nom que va restar fins al segle XIX. En tota la ciutat hi havia 1250 cases el que donaria una població d'uns 6000 habitants. La guarnició era de menys de 300 soldats. ▼
[[File:Kalamos Town 2.jpg|thumb|150px|Kalamos]]
[[File:Vraka Lefkas Greek Costume.JPG|thumb|150px|Vestimenta tradicional]]
L'altra ''kada'' del sandjak era Engili-kasti ([[Angelokastro]]), amb seu a la ciutat d'aquest nom, otomana des de 1460 i que era la seu del ''sandjakbegi'' (tenia 144 llars i el kada tenia en total 253 pobles amb 9009 llars, 290 solters i 954 vídues o sigui unes 45 a 47.000 persones). A Lèucada hi havia una guarnició amb 111 soldats i 9 artillers, mentre que a Angelokastro només hi havia 25 soldats, perquè estava al interior i menys exposada a un eventual atac. Altres 25 soldats i 2 artillers eren a Vonitsa, de posició més forta que Lèucada. No s'esmenta ni un sol musulmà civil en tot el sandjak de Karli-Ili. Només hi havia mesquites als tres castells. El [[1564]] un aqüeducte es va fer per abastir d'aigua bona a Lèucada, acabat el 24 d'octubre d'aquell any.
▲El [[1571]], durant la crisi de [[Lepant]], fou assetjada per la lliga catòlica però va resistir. Els danys foren reparats. Al segle XVII comença a haver-hi població musulmana i sorgeixen noves mesquites. A l'aglomeració urbana (''varosh'') de Lefkada (una part de la ciutat) hi vivien 700 famílies cristianes; aquesta part s'anomenava Amaxiki nom que va restar fins al segle XIX. En tota la ciutat hi havia 1250 cases
El [[1683]] va esclatar la guerra contra la lliga cristiana, i l'estiu de [[1684]], després d'un setge i 16 dies de bombardeig, fou conquerida pels venecians dirigits per Morosini. Els otomans de l'illa van poder sortir cap al continent. Morosini va fortificar la ciutat fent destruir moltes cases dels dos barris al costat de la fortalesa. Els habitants van rebre ajut per construir noves cases a altres llocs de l'illa. Només va quedar l'antic barri de Amaxiki, i les edificacions musulmanes foren destruïdes excepte les fortificacions i l'aqüeducte. El [[tractat de Karlowitz]] va atribuir definitivament l'illa a Venècia. Als primers anys del segle XVIII els venecians van modernitzar el castell. A la campanya de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] dels otomans contra Venècia ([[1716]]) la modernes fortalesa no fou defensada i fou ocupada pels turcs però restituïda un any més tard en ajustar-se la pau ([[1717]]). El [[1769]] els grecs es van revoltar però foren dominats i la fortalesa va haver de ser arranjada. El domini venecià va durar fins al [[1797]] quan el [[tractat de Campo Formio]] va eliminar la república i llavors va passar a França ([[10 de juliol]] de [[1797]]). Però el [[1798]] fou ocupada per [[Rússia]] i el [[1800]] integrada dins la [[República de les Set Illes]]. El [[1807]] [[Ali Pasha Tepedelenli]] de [[Janina]], que s'havia apoderat dels territoris continentals a l'Acarnània, va atacar Lèucada sent rebutjat; però va construir una poderosa fortalesa (Kastro tis Tekkes) en l'única via entre l'illa i el continent, en un promontori rocós; a 6 km més al sud, en un altre promontori que dominava l'entrada a la llacuna de Lèucada, va construir una altra fortalesa, el castell de Sant Jordi, que com el de Tekke, encara existeix. El [[1807]] van tornar a França i fou integrada a les [[províncies Il·liriques]] i el [[6 d'abril]] de [[1810]] fou ocupada pels britànics. El [[1812]] tenia 5000 habitants població que es va mantenir més o menys estable fins al 1960. Al final de la guerra fou integrada dins la [[República de les Illes Jòniques]] el [[5 de novembre]] de [[1815]], la sobirania de la qual fou transferida a [[Grècia]] el [[1 de juny]] de [[1864]] (La part continental havia passat a Grècia el [[1832]]).. L'aqüeducte fou destruït el [[1825]] per un terratrèmol junt amb part de la ciutat. ▼
[[File:Flag of the Septinsular Republic.svg|thumb|200px|Bandera de la República de les Set Illese Unides (1800-1807)]]
▲El [[1683]] va esclatar la guerra contra la lliga cristiana, i l'estiu de [[1684]], després d'un setge i 16 dies de bombardeig, fou conquerida pels venecians dirigits per Morosini. Els otomans de l'illa van poder sortir cap al continent. Morosini va fortificar la ciutat fent destruir moltes cases dels dos barris al costat de la fortalesa. Els habitants van rebre ajut per construir noves cases a altres llocs de l'illa. Només va quedar l'antic barri de Amaxiki, i les edificacions musulmanes foren destruïdes excepte les fortificacions i l'aqüeducte. El [[tractat de Karlowitz]] va atribuir definitivament l'illa a Venècia. Als primers anys del segle XVIII els venecians van modernitzar el castell. A la campanya de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] dels otomans contra Venècia ([[1716]]) la
Va romandre com a part de Grècia. L'[[1 de maig]] de [[1943]] fou ocupada pels italians i el [[8 de setembre]] de [[1943]] pels alemanys. L'[[octubre]]
== Governadors venecians ==
{{refbegin|2}}
* Rocco Cornaro 1753 - 1755
* Giulio Bembo 1755 - 1757
Linha 108 ⟶ 153:
* Giustiniano-Antonio Giorgio 1795 - 1797
* Luigi Bonlini 1797
{{refend}}
==Economia==
La principal font econòmica és el turisme. La costa situada a l'est té petits enclavaments turístics: Lygia, Nikiana i Perigiali, però la zona turística més important és Nidri, al nord.
Un altre sector econòmic destacat a Lèucada és l'agricultura, amb el conreu de les vinyes, l'oli d'oliva i les llentilles.<ref>Yiannis, pàg.220</ref>
==Demografia==
L'illa tenia el 1683 24.000 habitants i tres-cents anys després, el 1961, només eren 26.000. La població encara ha tingut tendència a la baixa i vers el 2000 eren uns 21.000 i 22.8979 al cens del [[2005]]. La ciutat al mateix cens tenia 6.903 habitants, la zona més poblada dels 22.652 hab totals a l'arxipèlag.
==Referències==
{{Referències}}
==Bibliografia==
* Yiannis Desypris:''" 777 superbes îles grecques"'', Toubi's, Atenes, 1995. (ISBN 960540124x)
{{ORDENA:Leucada}}
{{commonscat|Lefkada}}
| |||