Normalització lingüística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: estandaritzar |
||
Línia 19:
No existeix una definició unívoca d'aquest concepte. Es tracta d'un procés amb característiques
singulars en cada context sociolingüístic. Per tant, la normalització pot afectar el codi lingüístic, els
usuaris d'aquest codi i l'organització lingüística territorial, que seria el mateix que dir que la Normalització Lingüística implica dos processos paral·lels: un social i un altre lingüístic. Així mateix, s'han emprat diferents termes relacionats amb aquest concepte: codificació o normativització i
En els casos en els quals s'ha dut a terme un procés d'aquestes característiques en territoris que vivien un conflicte lingüístic generat per la subordinació política i cultural, com en el cas català, es poden identificar unes fases, més o menys, regulars: la primera es refereix a l'augment del nombre d'usuaris de la llengua per normalitzar, i a l'augment de la seva freqüència d'ús; el segon es refereix a la irrupció d'aquesta llengua en els àmbits fins llavors ocupats per l'altra, normalment els àmbits públics i formals1.
Els principals models de planificació lingüística són el model d'[[Einar Haugen]], centrat en els aspectes formals i amb l'objectiu de descriure com un dialecte passa a ser llengua o un vernacle, una varietat normalitzada; el model de [[Heinz Kloss]], centrat en la vessant formal i social, i el model de [[Joan Rubin]], centrat a la vessant social.
| |||