Av: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
||
Línia 3:
El nom d'aquest mes no apareix a la [[Bíblia]]. La seva atestació més antiga és del [[Talmud]], en el segle III de l'era comuna.
És un mes considerat de mala [[sort]] i patiment perquè moltes de les desgràcies del poble jueu van tenir lloc durant els seus trenta dies: el Temple de Jerusalem fou destruït dues vegades el dia nou d'aquest mes (la primera vegada fou el 3174 -el 23 de juliol del 586 abans de l'era comuna-, i la segona vegada el 3830 -l'any 70 de l'era comuna-); a més a més, també fou en el mes d'ab de l'any 3893 (135 de l'era comuna) que caigué el darrer baluard jueu de la [[revolta de Bar Kokhebà]] (מֶרֶד בַּר־כוֹכְבָּא) contra els romans, la fortalesa de [[Betar]] (בֵּיתָר), que fou destruïda (els romans fins i tot prohibiren als jueus que n'enterressin els morts durant un espai de set anys). El set d'ab del 5252 (el 2 d'agost del 1492 de l'era comuna) -segons el còmput, però, avui més estès, fou el nou d'ab, fou la data límit donada als jueus perquè sortissin de la
Malgrat aquest fet, el quinze d'ab se celebra una festa menor jueva, la festa del [[Tu_be-Av|Tu be-Ab]], considerada antigament una de les festes més alegres de l'any; modernament, és una festa en el transcurs de la qual queden proscrites les manifestacions de dol. Aquesta festa també es considera tradicionalment com un dia especialment propici per a la celebració de noces. El [[Tu_be-Av|Tu be-Ab]] marcava tradicionalment l'inici de la verema. El 15 d'ab de l'any 3908 (148 de l'era comuna), els romans donaren permís als jueus perquè enterressin els ossos dels caiguts a [[Betar]].
|