Dret diví dels reis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Es sol +Se sol , - es sol + se sol )
m Corregit: "a Japó"
Línia 3:
Tot i ser una filosofia amb una llarga tradició al continent europeu, a l'edat mitjana ja es van alçar veus importants contràries a aquesta idea. [[Tomàs d'Aquino]] acceptava la revolta contra el rei o fins i tot el [[regicidi]] en casos de mal govern.
 
El [[Vaticà]] encara manté aquesta doctrina en el nomenament i justificació del poder del [[Papa]]. De manera similar, aal [[Japó]] l'emperador es considera descendent de la deessa [[Amaterasu]], relació amb la divinitat que legitimitza la seva dinastia.
 
La monarquia [[Regne Unit|britànica]] encara conserva el simbolisme inherent a aquesta doctrina, com es pot veure en la seva cerimònia de coronació, en la qual l'[[Arquebisbe de Canterbury]] els ''ordena'' reis per la gràcia de Déu. El seu lema reial és [[Dieu et mon droit]], ''Déu i el meu dret''. La majoria de monarquies europees tracen una geneaologia mítica que els enllaça amb el [[rei David]].