Venus (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'excès d > l'excés d |
→Els símbols de Venus: corregint enllaç amb Múrcia |
||
Línia 17:
==Els símbols de Venus==
[[File:Myrtus_communis_002.JPG|thumb|100px|murtra, planta relacionada amb el culte a Venus]]
La majoria dels símbols que representen Venus són els mateixos d'Afrodiata. Les flors eren un símbol que la representaven i a la vegada eren l'ofrena més habitual. Les roses era un d'aquestes flors, se li oferien als ritus de [[Porta Col·lina]],<ref>{{Harvnb|Eden, P.T.|pp= 456}}; en el llibre l'autor cita a [[Ovidi]], ''Fasti'' 4, 869-870, cf. I35-I38; Ovidi descriu els rituals que es feien durant l'era imperial, quan el temple de Venus formava part dels jardins de Sallust.</ref>i especialment la flor de la [[Myrtus|murtra]] per la seva blancor i aroma suau, per les seves fulles sempre verdes i per diverses propietats medicinals que se li atribuïen. Tant les estàtues de Venus com les persones que li rendien culte es posaven al cap garlandes fetes amb aquesta planta.<ref name="Harvnb">{{Harvnb|Versnel, H. S.|pp= 262}}</ref> Amb anterioritat la murtra havia estat emprada en els ritus en honor a Cloacina, la deessa etrusca protectora de la principal claveguera de Roma . A causa d'això aquesta planta sagrada s'anomenava ''Venus Cloacina'' i també ''Venus Murtia'' per una relació amb la deïtat [[
Es creia que la murtra era força afrodisíaca. El ''[[pudendum]]'' femení, en particular el clítoris, era conegut amb el sobrenom de ''murtos'' (murtra). Les roses i la murtra s'empraven en els poms que duien les núvies el dia del seu casament, però no en la corona que es posaven al cap per no ofendre Juno la deessa que beneïa la condició legal del matrimoni.
Línia 23:
Als generals romans, quan tornaven victoriosos, se'ls oferia portar una corona de murtra al cap, anomenada ''Venus Victrix'', que els purificava de la sang vessada en la guerra.<ref>Brouwer, Henrik H. J.:''"Bona Dea, The Sources and a Description of the Cult"'', Études préliminaires aux religions orientales dans l'Empire romain, 110, ed.BRILL, 1989. En aquest llibre es cita a [[Plini el Vell]], ''Història Natural'', llibre XXIII 23, 152 - 158, i llibre XV, 125</ref>
==Els temples i el seu culte==
Al llarg del temps la deessa apareix lligada a la política i al poder, en el sentit que al començament els governants li edificaven temples en agraïment pels triomfs aconseguits i més endavant es va convertir en una arma política: qui més devot demostrava ser edificant-li el temple més bonic, era qui aconseguia més popularitat i, per tant, major suport polític.
| |||