Alexandre Cirici i Pellicer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
<ref name=GEC>{{GEC|0017865}}</ref> i corregeixo errata |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 37:
L'esclat de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] va apartar-lo dels estudis i va partir al [[front d'Aragó]] com a [[topògraf]]. Retornat a [[Barcelona]], s'incorporà a la Comissió d'Indústries de Guerra. L'any [[1938]] es va casar amb Carmen Alomar. La victòria [[feixista]] va fer que s'exiliés a [[Montpeller]], on va assistir a la [[Universitat de Montpeller 2|Universitat i a l'Escola de Belles Arts]]. Més tard. va residir uns mesos a [[París]] per continuar els estudis d'arquitectura, però l'[[Batalla de França|ofensiva militar de l'Alemanya nazi contra França]] el va portar de nou a la ciutat [[Occitània|occitana]] i d'aquí va retornar a Barcelona l'any [[1941]].
Un cop a la capital catalana va trobar cert suport i acollença en el grup catolicomontserratí articulat al voltant de [[Fèlix Millet i Maristany]], un dels escassos membres de l'alta burgesia barcelonina que, malgrat el seu arrenglerament amb el [[franquisme]], va mantenir cert compromís amb determinats valors de la tradició cultural catalana. Cirici treballà en diverses empreses del magnat -[[Editorial|sector editorial]], [[Sector immobiliari|immobiliari]] i [[Cinematografia|cinematogràfic]]-, però sempre en una situació d'extrema precarietat, i participà en algunes de les plataformes civicoculturals i religioses de l'entorn [[Fèlix Millet i Maristany|milletià]]. També va entrar en contacte amb altres nuclis catalanistes al marge de la legalitat del moment com el [[Front Universitari de Catalunya]], a partir del qual participà en l'organització dels grups Gerbert i Miramar, que aplegaven diversos sectors intel·lectuals. Amb altres estudiosos, va crear la [[Societat Catalana d'Estudis d'Art]] ([[1945]]), que l'any següent esdevindria filial de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]
L'any [[1951]] va prendre part activa en la creació de l'empresa Zen de publicitat i hi exercí de [[grafista]], una activitat professional que desenvoluparia pràcticament fins als darrers anys de la seva vida. El 1956 fou un dels impulsors de l'[[Associació d'Artistes Actuals]], on s'aplegaven alguns dels artistes i crítics més renovadors del moment, i en va esdevenir president. Al final de la dècada, promogué l'Escola d'Art, on exercí d'ensenyant, i l'Agrupació de Disseny Industrial, ambdues vinculades al [[Foment de les Arts i el Disseny|Foment de les Arts Decoratives]]. L'any [[1960]] es va inaugurar el [[Museu d'Art Contemporani de Barcelona]] sota la seva direcció, càrrec que ocupà durant tot el temps que el centre va restar obert. La seva activitat docent va continuar a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, a l'[[Escola Elisava]] i el [[1967]] participà en la fundació de l'[[Escola Eina]], on també va fer de professor. Posteriorment, es va incorporar a la [[Universitat de Barcelona]] (UB) on impartí classes de [[sociologia de l'art]], [[semiòtica|semiòtica visual]] i [[Història de l'art|història de l'art contemporani]]. Així mateix, va impartir diversos cursos a l'Escola de Disseny Tèxtil.
| |||