Alpaida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-l cas de que +l cas que , -l cas de què +l cas que )
m Corregit: patruus'' . Finalment > patruus''. Finalment
Línia 7:
És igualment en el transcurs d'aquest mateix segle que Alpaida apareix en un altre text a propòsit de la llegenda de [[Lambert de Lieja|sant Lambert]]. Aquest últim desaprovava obertament la unió entre Pipí i Alpaida, que qualificava de concubinatge. En represàlia, Dodó, germà d'Alpaida va enviar uns parents per assolar les terres del bisbe, però foren sorpresos i morts per dos nebots d'aquest últim. Dodó es va venjar atacant la casa de sant Lambert i matant-lo.<ref name=Settipani/> Però la crítica recent rebutja una part d'aquest relat: si la primera ''Vita'' de sant Lambert designa a Dodó com l'homicida del bisbe, ho feia per venjar als seus pares i Alpaida no és mencionada en aquesta història.<ref> Settipani, 1993, pàg. 155-156. </ref>
 
Els historiadors estan dividits sobre la pregunta de saber si Alpaida era igualment la mare del comte Khildebrand. El terme utilitzat per qualificar el parentiu entre Carles Martell i Khildebrand és ''germanus'', que significava germà d'igual pare, i eventualment d'igual mare. El retrat elogiós d'Alpaida que Khildebrand exposa en la continuació de la crònica, milita a favor de la maternitat d'Alpaida envers Khildebrand. És en qualsevol cas el punt de vista d'Eduard Hlawitschka. Però Léon Levillain considera que si Khildebrand fos fill d'Alpaida, s'hauria anomenat a si mateix quan parla de la posteritat de Pipí i d'Alpaida. Khildebrand és qualificat d'''avunculus'' de [[Pipí I el Breu]], mentre que si fos germà de pare i de mare de Carles, el terme correcte hauria estat ''patruus'' . Finalment l'onomàstica no mostre vincle entre la descendència dels dos germans. Però de fet, ''avunculus'' tenia ja en aquesta època el sentit ampli d'oncle, sense més precisió, i el fet que Khildebrand no es citi a si mateix pot passar per a modèstia; la fraternitat està assegurada per textos, fins i tot si no es troben els mateixos noms en les dues branques.<ref>Settipani, 1993, pàgs. 159-161. </ref>
 
El 673, la carta de fundació d'un monestir a [[Bruyères-le-Châtel]] menciona entre els testimonis un dignatari del nom Khildebrand. Aquest nom, bastant rar, demostra un parentiu amb el comte homònim, que podria ser el seu nét. En el cas que Alpaida fos la mare del comte Khildebrand, aquest dignatari podria ser el pare d'Alpaida.<ref>Settipani, 1989, pàgs. 33-34. </ref>