Exèrcit insurgent ucraïnès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 24:
| condecoracions =
}}
L{{'}}'''Exèrcit insurgent ucraïnès''' ({{lang-uk|Українська Повстанська Армія, УПА}}, ''Ukrayins’ka Povstans’ka Armiya'', '''UPA''') fou un exèrcit [[nacionalisme ucraïnès|nacionalista ucraïnès]] [[paramilitar]] i després [[partisà]] que va dur a terme diverses accions de [[guerrilla]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] contra l'[[Alemanya nazi]], la [[Unió Soviètica]], [[Txecoslovàquia]], i també contra l'[[Estat Polonès Clandestí]] i la [[República Popular de Polònia|Polònia comunista]]. El grup també participà en la [[neteja ètnica]] i la matança de polonesos de moltes ciutats i pobles de l'oest d'Ucraïna.<ref>[http://books.google.com.qa/books?id=YIRSwRDVqu4C&printsec=frontcover&dq=The+Soviet+Counterinsurgency+in+the+Western+Borderlands&hl=en&sa=X&ei=e8GcU4qHD8TA7AbbzIC4Bg&redir_esc=y#v=onepage&q=The%20Soviet%20Counterinsurgency%20in%20the%20Western%20Borderlands&f=false The Soviet Counterinsurgency in the Western Borderlands, per Alexander Statiev, 2010, Cambridge University Press, pp. 85-88]</ref><ref>[Genocide and Rescue in Wolyn: Recollections of the Ukrainian Nationalist Ethnic Cleansing Campaign Against the Poles During World War II, per Tadeusz Piotrowski]</ref>El grup era la branca militar de l'[[Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos]] - facció [[Stepan Bandera|Bandera]] o OUN-B), i es formà originalment a [[Volínia]] a la primavera i l'estiu de 1943, tot i que la seva data oficial de la creació és el 14 d'octubre de 1942,<ref>{{cite ref-web|url=http://www.kyivpost.com/news/ukraine/detail/114845/ |titletítol=Demotix: 69th anniversary of the Ukrainian Insurgent Army |publishereditor=Kyivpost.com |datedata= |accessdateconsulta=2013-10-15}}</ref>dia en que se celebra la [[Intercessió de la Mare de Déu]].
 
L'objectiu immediat declarat de l'OUN era el re-establiment d'un [[estat nació]] independent i unit al territori ètnicament ucraïnès. La violència va ser acceptada com una eina política contra els enemics forans i interns de la de la seva causa, que havia de ser aconseguida mitjançant una revolució nacional dirigida per una dictadura que expulsaria les forces d'ocupació i establiria un govern que representés totes les regions i grups socials.<ref name="IEU">Myroslav Yurkevich, Canadian Institute of Ukrainian Studies, [http://www.encyclopediaofukraine.com/display.asp?AddButton=pages\O\R\OrganizationofUkrainianNationalists.htm Organization of Ukrainian Nationalists (Orhanizatsiia ukrainskykh natsionalistiv)] ''Aquest article va aparèixer originalment A l'Enciclopèdia d'Ucraïna, vol. 3 (1993).''</ref> L'organització va començar com un grup de resistència i es va convertir en una [[guerra de guerrilles|guerrilla]].<ref>''Українська Повстанська Армія — Історія нескорених'', Lviv, 2007 p.28 {{uk}}</ref>
Línia 31:
L'exèrcit també va tenir un paper substancial en la [[Massacre de polonesos a Volínia|neteja ètnica de la població polonesa]] de [[Volínia]] i [[Galítsia]],<ref name="DAVIES">Norman Davies. (1996). ''Europe: a History''. Oxford: [[Oxford University Press]]</ref><ref>Aleksander V. Prusin. ''Ethnic Cleansing: Poles from Western Ukraine''. A: Matthew J. Gibney, Randall Hansen. Immigration and asylum: from 1900 to the present. Vol. 1. ABC-CLIO. 2005. pàgs. 204-205.</ref><ref>Timothy Snyder. ''The reconstruction of nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999''. Yale University Press. 2003. pp. 169-170, 176</ref><ref>John Paul Himka. [http://www.viaevrasia.com/documents/celebration_jph_march28.pdf''Interventions: Challenging the Myths of Twentieth-Century Ukrainian History'']. Universitat d'Alberta. 2011. p.4.</ref><ref>Grzegorz Rossoliński Liebe. ''"The Ukrainian National Revolution" of 1941. Discourse and Practice of a Fascist Movement''. Kritika: Explorations in Russian and Eurasian History. Vol. 12/No. 1 (hivern del 2011). p. 83.</ref> així com la posterior defensa de la població d'Ucraïna a Polònia des de les accions similars, i la prevenció de la [[expulsió dels ucraïnesos de Polònia a la Unió Soviètica|deportació dels ucraïnesos]] al sud-est de Polònia.<ref>Timothy Snyder. ''The reconstruction of nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999''. Yale University Press. 2003. p. 192.</ref>
 
Després del final de [[Segona Guerra Mundial]], l'exèrcit comunista polonès - [[Exèrcit Popular de Polònia]] - va lluitar-extensament contra l'UPA. L'UPA es va mantenir actiu i va lluitar contra la [[República Popular de Polònia]] fins al 1947, i contra la [[Unió Soviètica]] fins al 1949. La lluita fou particularment dura als [[Carpats]], la totalitat de Galítsia i a Volínia - en l'actual [[Ucraïna Occidental]]. A finals de la [[dècada del 1940]], la taxa de mortalitat dels soldats soviètics que lluitaven contra els insurgents ucraïnesos a l'oest d'Ucraïna fou més alta que la taxa de mortalitat de les tropes soviètiques durant la [[Guerra afganosoviètica|ocupació soviètica de l'Afganistan]].<ref>http://blogs.voanews.com/russia-watch/2014/01/29/dont-underestimate-ukraine/</ref><ref>http://www.politico.com/magazine/story/2014/05/ukraine-young-partisans-106411.html#.U2sXmOZdVqv</ref>Entre els moviments de resistència anti-nazi, fou únic, ja que no tenia cap suport extern significatiu. El seu creixement i la força eren un reflex de la popularitat que gaudia entre la població d'Ucraïna occidental.<ref name="Subtelny474">Subtelny, p. 474 {{Citeref-llibre|títol= bookUkraine: A History
|lastcognom= Subtelny
|title= Ukraine: A History
|nom= Orest
|last= Subtelny
|firstenllaçautor= Orest Subtelny
|yearany= 1988
|authorlink= Orest Subtelny
|editorial= University of Toronto Press
|year= 1988
|publisherlloc= University of Toronto Press
|location= Toronto
|isbn= 0-8020-8390-0
|pagepàgina= 800
}}</ref><ref>[http://www.wumag.kiev.ua/index2.php?param=pgs20071/80 Interview with historian Viktor Korol] "El mateix fet que a diferència de pràcticament tots els altres moviments de resistència als països ocupats durant la Segona Guerra Mundial per l'Alemanya nazi, el moviment de resistència d'Ucraïna no estava rebent cap ajuda externa, i el fet que pogués seguir lluitant primer contra els alemanys i després contra els soviètics feia palès que l'UPA tenia un suport molt important de la població ucraïnesa local."</ref>Fora dUcraïna occidental, el suport no va ser significatiU, i la majoria de la població de l'Ucraïna (oriental) soviètica, influenciada per la propaganda estalinista considerava, i de vegades encara veia, l'OUN / UPA sobretot com a col·laboracionistes dels alemanys.<ref>Institut d'Història d'Ucraïna, Acadèmia de les Ciències d'Ucraïna, [http://history.org.ua/oun_upa/upa/13.pdf ''Organization of Ukrainian Nationalists and the Ukrainian Insurgent Army'', capítol 4], pàg. 180</ref><ref name=kpsvobodabandera>{{cite newsref-notícia|lastcognom=Miller|firstnom=Christopher|titletítol=Svoboda’s rise inspires some, frightens many others|url=http://www.kyivpost.com/content/politics/svobodas-rise-inspires-some-frightens-many-others-335107.html|accessdateconsulta=5 de febrer del 2014|newspaperobra=Kyiv Post|datedata=17 de gener del 2014}}</ref>
 
L'UPA va funcionar fins a 1953, quan les seves accions es van aturar, tot i que van subsistir alguns focus de resistència durant els [[dècada del 1950|anys 1950]] i [[Dècada del 1960|1960]]. De 1943-1950 el comandant en cap de l'UPA fou el general [[Roman Xukhèvitx]], i de 1950 a 1954 ho fou [[Vassil Kuk]]
Linha 69 ⟶ 68:
Al novembre de 1944, [[Nikita Khrusxov|Krusxov]] va llançar el primer de molts grans atacs soviètics contra l'UPA en tot l'oest d'Ucraïna amb la participació d'almenys vint divisions de combat de l'[[NKVD]], amb el suport d'unitats d'artilleria i blindats. Bloquejaren les carreteres i pobles i cremaren alguns dels boscos dels voltants. La investigació en els arxius de l'NKVD a Ucraïna, disponible des de la [[dècada del 1990]] mostra que les unitats de [[NKVD]] van ser disfressades de soldats de l'UPA i cometeren atrocitats per desmoralitzar la població civil. Les regions controlades per l'UPA foren despoblades. despoblar. S'estima que entre 182.543 a 500.000 ucraïnesos van ser deportats al [[Gulag]] entre 1944 i 1952. Tot i que els soviètics no van poder destruir l'UPA, aquest va patir grans pèrdues i es va veure obligat a dividir-se en petites unitats compostes per 100 homes (''[[sòtnia|sòtnies]]''). Molts dels seus membres es van desmobilitzar i van tornar a casa seva. Per aquesta raó, el 1946, la UPA es va reduir a un grup de 5 a 10.000 combatents i les activitats importants de l'UPA es desenvoluparen des de llavors prop de la frontera polonès-soviètica. El 1947, hauria assassinat el el viceministre comunista polonès de defensa, general [[Karol Świerczewski]].
 
Durant l'última fase de la seva lluita, l'UPA va rebre ajuda de la [[Agència Central d'Intel·ligència|CIA]] i de la intel·ligència britànica i francesa, tot i que l'operació va ser destapada pel doble agent [[Kim Philby]].<ref>{{cite ref-web|url=http://history.org.ua/oun_upa/upa/23.pdf|titletítol=Organization of Ukrainian Nationalists and the Ukrainian Insurgent Army|publishereditor= Institut d'Història d'Ucraïna, Acadèmia de les Ciència d'Ucraïna|accessdateconsulta=26 de maig del 2013|archiveurlurlarxiu=//web.archive.org/web/20080411143934/http://history.org.ua/oun_upa/upa/23.pdf|archivedatedataarxiu=2008-04-11}}{{uk}}</ref>No va ser fins 1947-1948 que la resistència de l'UPA es va trencar prou per permetre l'aplicació de la [[Col·lectivització a la Unió Soviètica|col·lectivització soviètica]] a gran escala a l'oest d'Ucraïna. Les incursions esporàdiques de l'UPA va continuar fins a mitjans dels [[dècada del 1950|anys 1950]], després de la mort del general [[Roman Xukhèvitx]], que fou mort en una emboscada prop de [[Lviv]] el març del 1950.
 
== La propaganda soviètica ==