Guerra russo-turca (1768-1774): diferència entre les revisions

Tot i que l'Imperi Otomà va declarar la guerra primer, els turcs es van mostrar incapaços de portar la iniciativa durant tota la contesa, mostrant manca d'una estratègia real. Això va permetre al [[general]] [[Aleksandr Suvórov]] maniobrar sense problemes a Polònia, on va capturar [[Cracòvia]] el 1768 als revoltats i després va aixafar la revolta a la resta del país. Mentrestant, la flota russa del Bàltic va penetrar a la Mediterrània i va arribar el febrer de [[1770]] a [[Morea]] (sud de [[Grècia]]), on els russos tenien [[espia|agents secrets]] des d'anys abans, i van estimular la [[revolta d'Orlov]] contra els turcs que, tanmateix, no es va estendre a la resta del país. Tot i amb això, aquest fet va forçar als turcs a enviar reforços a Grècia en detriment d'Ucraïna, tasca que es va veure complicada amb la posterior derrota i destrucció de la flota otomana a la [[Batalla de Çeşme]], que va tenir lloc entre el [[5 de juliol|5]] i el [[7 de juliol]] d'aquell any davant l'illa [[mar Egeu|egea]] de [[Quios]].

 

També van oferir als crimeans canviar de bàndol i aliar-se amb ells contra els turcs, cosa a la qual el [[khan]] [[Sahib II Giray]] es va negar. No obstant això, un atac sorpresa sobre la pròpia [[Península de Crimea]] el va obligar a recapacitar per la qual cosa va enviar el seu germà i successor, el príncep [[Şahin Giray]], a [[Sant Petersburg]] perquè negociés una pau amb l'emperadriu Caterina II en persona. Crimea va abandonar llavors la guerra i amb això, el seu llarg vassallatge a l'Imperi Otomà.