Alexandre Cirici i Pellicer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Correcció: espais que falten darrere de punt |
||
Línia 43:
En el terreny polític, la seva militància al [[MSC]] va durar fins al [[1953]]. Una vegada es va esvair el miratge que una intervenció aliada posaria fi a la [[dictadura franquista|dictadura]] i, per contra, aquesta va veure reforçada la seva posició internacional en el context de la [[Guerra Freda]], Cirici i bona part de l'oposició cultural van assumir la necessitat d'abandonar els plantejaments de semiclandestinitat i optar per vies legals que possibilitessin un major grau d'incidència, malgrat les inevitables contradiccions que això suposava. Va passar a relacionar-se estretament amb el grup de l'historiador [[Jaume Vicens]], el qual mantenia bons contactes tant amb determinades instàncies oficials i persones de l'entorn [[Opus Dei|opusdeista]], com amb nuclis significatius de la [[burgesia]] més cosmopolita, favorable a mesures de [[liberalització econòmica]]. Aquesta dinàmica va propiciar alhora un progressiu acostament de Vicens cap als sectors catalanistes als quals Cirici es mantenia vinculat.
Durant els anys seixanta, el seu nom es va convertir en una de les signatures habituals dels comunicats on es denunciaven aspectes concrets de la situació del país. Va prendre part el [[1970]] en la tancada a l'Abadia de [[Montserrat]] de l'[[Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans]] en protesta pel [[Procés de Burgos]] i en la constitució de l'[[Assemblea de Catalunya]] ([[1971]]), any que fou empresonat. Impulsor del [[Grup d'Independents per al Socialisme]], formà part del primer secretariat del [[PSC]]. L'any [[1977]] va ser elegit [[senador]] a [[Madrid]] per l'[[Entesa dels Catalans]], càrrec que renovà en les dues següents legislatures en les candidatures socialistes. Com a representant de l'[[Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa]], es va significar per la defensa dels drets de les [[llengües minoritzades]].
[[Fitxer:Entesa senat.jpg|thumbnail|right|Cartell publicitari de la candidatura unitària de '''l'Entesa dels catalans''' ([[1977]])]]
Cal destacar que l'obra i la personalitat de Cirici Pellicer, tot i les adversitats a què va haver d'enfrontar-se, tingué un notable reconeixement nacional i internacional. En efecte, a banda de donar múltiples conferències i formar part de diferents jurats arreu del món, treballs seus es van publicar a [[Nova York]], [[París]], [[Londres]], [[Milà]] o [[Ginebra]]. El [[1974]] fou elegit vicepresident de la secció corresponent a l'[[Estat espanyol]] de la International Research on Mass Communication. Com a membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA), participà activament en nombrosos congressos i el [[1978]] en fou elegit president a Suïssa. També va formar part del consell de redacció de la prestigiosa revista ''The Studio International'' i exercí de director consultant de la publicació ''Teoría y crítica'', vinculada a l'AICA.
| |||