Antonín Dvořák: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: on s'hi retirava > on es retirava
m La forma passiva és amb el verb 'ser'.
Línia 108:
== Obra ==
=== Simfonies ===
Durant la vida de Dvořák només van gaudir de divulgació cinc de les seues simfonies. El seu editor, Simrock, no era partidari de publicar grans obres simfòniques, atès que aquestes eren més difícils de vendre. La primera a ser publicada va ser la sisena, perquè la fama internacional de Dvořák començava a créixer i que cèlebres directors, com ara Hans Richter (a qui va ser dedicada) desitjaven estrenar noves obres simfòniques. Després de la mort de Dvořák, la recerca va conduir a altres quatre simfonies, de les quals la primera havia estat perduda fins i tot pel mateix compositor. Tot això va conduir a una confusa situació per la qual la Simfonia núm. 9 ''[["Del Nou Món"]]'' ha estatsigut considerada successivament la núm. 5, la núm. 8 i la núm 9. En aquest article són numerades en l'ordre en què van ser compostes, el que correspon al sistema de numeració més correntment utilitzat avui dia.
 
Al contrari de molts altres compositors que no van compondre obres simfòniques ambicioses fins a la maduresa (com per exemple el seu mentor [[Johannes Brahms]]), Dvořák va escriure la seua ''[[Simfonia núm. 1 de Dvořák|Simfonia núm. 1]] en do menor'' quan a penes comptava vint-i-quatre anys. Subtitulada ''Les Campanes de Zlonice'' (nom d'un llogaret de Bohèmia) és clarament l'obra d'un compositor encara inexpert, tot i que prometedor. Hom considera l{{'}}''Scherzo'' com el moviment més reeixit. Aquesta simfonia posseeix semblances formals amb la cinquena simfonia de Beethoven, tot i que en harmonia i instrumentació, Dvořák és més romàntic, seguint l'estil de [[Franz Schubert]].