Vulcà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
→En la tradició llatina i romana: correccions |
||
Línia 24:
Jacqueline Champeaux<ref>{{ref-llibre|cognom=Jacqueline Champeaux|títol=" Fortuna dans la religion romaine archaïque"|pàgines=capítol I|lloc=Roma|any=1982}}</ref> i Attilio Mastrocinque<ref>{{ref-llibre|cognom=Attilio Mastrocinque|títol="Romolo. La fondazione di Roma tra storia e leggenda"|lloc=Este|any=1993}}</ref> han proposat identificar Vulcà amb el déu de nom desconegut que, segons les llegendes més antigues hauria fecundat una deessa verge qui hauria després engendrat a una deessa equivalent a la [[Rea (mitologia)|Rea]] de la mitologia grega i també a la deessa [[Fortuna (mitologia)|Fortuna]] de [[Palestrina|Praeneste]] i a la [[Feronia]] d'[[Terracina|Anxur]]. En aquest cas Vulcà seria, a més, el pare de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]].
Comparant els diversos relats mitològics, l'arqueòleg Andrea Carandini afirma que [[Caco]] i [[Caca]] eren fills de Vulcà i d'una divinitat o d'una verge local igual com Cècul. Caco i Caca representaven el foc per a forjar metalls i el foc domèstic respectivament, projeccions de Vulcà i de Vesta. Aquestes contalles s'haurien creat en el període preurbà del [[Laci]] i el seu significat és el següent: Al món dels déus Vulcà va fecundar una deessa verge i va engendrar Júpiter el déu dels cels; al món dels humans Vulcà va fecundar una altra verge, probablement una princesa i va engendrar un governant<ref>{{ref-llibre|cognom=Andrea Carandini|títol=" La nascita di Roma"|pàgines=52|lloc=Torí|editorial=ed. Einaudi|any=1997|isbn=88-06-14494-4}}</ref>. El primer testimoni d'una associació ritual entre Vulcà i Vesta
A Vulcà se'l relaciona amb dues divinitats femenines també molt antigues: una és ''Stata Mater''<ref>Catàleg CIL: ''[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'', VI, 00802 </ref>, probablement la deessa que apaga els incendis, i l'altra és ''[[Bona Dea|Maia]]''<ref name="Gel">{{ref-llibre|cognom=[[Aule Gel·li]]|títol="Noctes Aticae" XIII|pàgines=23, 2}}</ref>, el nom de la qual deriva, segons H. J. Rose, de l'arrel "mag", motiu pel què ha de ser interpretada com la deessa que presideix el creixement i potser la collita<ref>{{ref-llibre|cognom=Herbert Jennings Rose|títol="Dizionario di antichità classiche"|pàgines=(article sobre Vulcà)|lloc=Torí|editorial=ed.San Paolo|any=1995|isbn=88-215-3024-8}}</ref>. [[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]] citava l'opinió de [[Luci Cinci Aliment|Cinci]] segons el qual la companya de Vulcà seria Maia, justificant aquesta afirmació amb el fet que el [[flamen]] encarregat dels ritus de Vulcà també feia sacrificis a aquesta deessa per les [[Calendari romà#Els noms dels dies|calendes]] de maig; mentre que segons [[Pisó]] la seva companya era ''Maiesta''<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]]|títol="Saturnalia", I, XII|pàgines=18}}</ref>. [[Aule Gel·li]] també deia que Maia era parella de Vulcà, i es basa en els llibres de pregàries que hi havien al seu temple<ref name="Gel"/>. Aquest déu era el patró dels misteris relacionats amb els forns, invocat per cuiners, forners, confiters; els autors que en parlen d'aquesta funció divina són: Plaute<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Plaute]]|títol="Aulularia"|pàgines=359}}</ref>, Apuleu (qui el va fer cuiner de les noces d'[[Amor i Psique]])<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Apuleu]]|títol=Metamorfosi, VI|pàgines=24, 2}}</ref> i al poema dedicat a Vespa de l'[[Antologia Llatina]] centrat en la disputa entre un forner i un cuiner<ref>[http://bcs.fltr.ucl.ac.be/FE/09/VespaTrad.html Iudicium coci et pistoris iudice Vulcano]</ref>.
| |||