ALH 84001: diferència entre les revisions

'''Primer indici''': dintre de les fractures que existeixen al meteorit es van trobar uns glòbuls de [[carbonat]]s d'entre 1 i 250 micròmetres de diàmetre, l'edat dels quals ha estatsigut estimada per tècniques de [[datació radiomètrica]] en uns 3.600 milions d'anys, és a dir, la mateixa que les fractures més recents del meteorit. L'anàlisi de la [[composició isotòpica]] de l'[[oxigen]] associat als carbonats d'ALH 48001 indicaven que el glòbuls es van formar a una temperatura d'entre 0º i 80 °C, la qual cosa suggereix que l'origen dels glòbuls va ser la [[Precipitació (química)|precipitació]] dels carbonats dissolts a aigua líquida que va circular per entre les escletxes de la roca originaria. A més, la proporció de l'[[isòtop]] del [[carboni]] ¹³C que forma part dels carbonats és superior a la que s'esperaria de qualsevol procés químic inorgànic. És ben conegut que els processos biogènics terrestres generen altes proporcions d'aquest isòtop.

'''Tercer indici''': Els glòbuls de carbonat es van examinar amb tècniques de [[microsonda electrònica]] per revelar la seva estrutura interna, averiguant que tenen un nucli és ric en [[calci]] i [[manganès]], envoltat per bandes alternades riques en [[ferro]] i [[magnesi]]. Cap a les vores del glòbul apareixien unes capes concèntriques molt fines riques en ferro, [[sofre]] i magnesi, en forma de [[magnetita]] i [[pirrotita]]. També s'hi trobaven acúmuls de magnetita i pirrotita prop del nucli del glòbul i associat als carbonats, de forma que s'evidencia que el carbonat ha estatsigut parcialment dissolt per permetre la deposició dels acúmuls esmentats. La presència d'aquesta formació és fàcilment explicable per intervenció de processos biològics, i és conegut que molts [[bacteris]] poden coprecipitar magnetita i sulfurs de ferro amb funció de [[biomagnetisme]].