Ramon Folch i Guillèn: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat)
Línia 46:
Pertany al Capítol Espanyol del Club de Roma i el 1978 esdevingué membre de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], on és titular d'[[ecologia]] vegetal. Entre 1972 i 1977 fou Secretari General de la [[Institució Catalana d'Història Natural]], que presidí del 1986 al 1990. Ha participat en nombroses operacions de cooperació tècnica internacional en el camps ambiental i sanitari (fundador i primer president del Consorci Interhospitalari de Cooperació, 1981), sobretot a Àfrica i a [[Amèrica Llatina]]. Ha estat president de la Junta administrativa de l'[[Hospital Clínic de Barcelona]] (1980-1984).
 
A partir d'aquesta diversificada trajectòria, i després d'anys d'ensenyament, recerca i gestió a la universitat i a l'administració pública, s'ha dedicat a la gestió territorial i urbanística des d'una aproximació [[Desenvolupament sostenible|sostenibilista]], enfocament que ell mateix ha contribuït a definir i a desenvolupar, tant a nivell teòric com aplicat. Ha incidit especialment en el vessant comunicatiu, mitjançant publicacions convencionals i electròniques (director tècnic de [[Sostenible]]), grans exposicions, programes de ràdio i televisió, etc., sovint com a director o impulsor de grups de treball. És el cas de la ''Història Natural del Països Catalans'' (un centenar d'autors) o de ''Biosfera'' (dos centenars d'autors; versions catalana, anglesa, alemanya i japonesa), obres que ha concebut, promogut i dirigit. Inicià aquesta línia, de forma pionera, ja en els anys setanta del segle passat. El 1975 fou un dels fundadors de la [[Depana|Lliga per a la defensa del patrimoni natural]] (DEPANA), el 1976 fou secretari de redacció del “Llibre blanc de la gestió de la natura als [[Països Catalans]]” (un centenar d'autors), i des d'aleshores ha sigutestat un dels principals impulsors dels moviments d'opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural. El 1976-1977 fou director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni natural del [[Congrés de Cultura Catalana]].
 
El 1990 li fou atorgat el [[Premi d'Honor Lluís Carulla]]. També ha rebut la [[medalla Narcís Monturiol]] al mèrit científic i tecnològic (1991), concedida per la [[Generalitat de Catalunya]], amb el premi Alzina (1992), concedit pel [[Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa]], i el premi Medi Ambient (1995), concedit per la [[Generalitat de Catalunya]]. Guanyador del Premi Ciutat de Barcelona (2004) per l'exposició "Habitar el món". Finalista (2006) del [[Descartes Communication Prize]] de la Unió Europea.