|
[[Fitxer:0029MAN-Themis.jpg|right|thumb|Representació de Temis al [[Museu Arqueòlogic Nacional d'Atenes]].]]
'''Temis''' (en grecΘεμις, ''Θεμις Themis'', que vol dir ''“llei«llei de la natura”natura» més que “autoritat«autoritat humana”''humana») és mencionada per [[Hesíode]] entre els sis germans i les sis germanes filles de '''[[Gea''']] i d'''Urà'''[[Úranos]]. Entre aquestos [[tità|Titans]] del primer mite, pocs van ser beneratsvenerats a santuaris específics a l’èpocal'època clàssica, i Temis era tan antiga que els seguidors de '''[[Zeus''']] afirmaven que va ser amb ell amb qui tingué les tres Parques. Un frangmentfragment de Píndar, conta que les Moires ja van ser presents a la boda de Zeus i Temis, i que en teoria van brotar amb Temis dels manantials de l’Oceà que circumdavacircumdaven el món, i l’acompanyaren pel brillant camí solar a veure a Zeus a l’Olimp. Amb Zeus concebí les [[Hores]] (que donaven l’ocasió d’organitzar el temps), Eunomia, Dice i Eirene. Temis va estar present a Delos com a testimoni del naixement d’Apolod’Apol·lo.
Temis, la del “bon consell”, era l’encarnaciól'encarnació de l’ordrel'ordre diví, les lleis i lesels costums. Quan nno se li fa cas, Nemésis[[Nèmesi]] porta el just i colèric càstig.
Temis en sí no era colèrica, ella, la de les precioses galtes, va ser la primera aen oferir una copa a Hera quan va tornar a l’Olimpl'Olimp afligida per les amenaces de Zeus. Temis presidia la correcta relació entre home i dona, la base de la família legítima i ordenada, i la família era el pilar del '''[[Dimos''']]. Els jutges eren molt sovint anomenats ''themistopoloi'', que significa “servent de Temis”. Hera es dirigia a ella con a “Senyora Temis”.
El nom de Temis podria haver estat substituït per '''[[Adrastea''']], alen néixer Zeus a Creta. Ella va construir l’Oracle de Delfos, i ella mateixa llegia l’Oracle. Temis va ser una de les DeitatsDeïtats que estaven darrere l’''l'[[Oracle de Delfos''']], queel qual va rebre de Gea i donà a Febe.
L’equivalentL'equivalent romana d’uns dels aspectes de l’hel·lènica Temis, com la personificació del dret diví de la llei, va ser Lustita[[Iustitia]]. Els seus orígens estan a les abstraccions civils de la forma de pensar romana, més que aen la mitologia arcaica, pel qualtant intentar comparacions no resulta lògic. Representada com una fèmina impassible, amb els ulls tapats per una bena i portant una balança i una cornucòpia, la imatge esculpida a l’entradal'entrada dels jutjats deacostuma Lustita,a ser ''Iustitia'' i no Temis. SeDe vegades se la representa al damunt d’und'un lleó per remarcar que la justícia ha d’estard'estar acompanyada de la força.
{{Mitologia grega}}
|
