Ordre de detenció europea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el període > fins al període |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
L{{'}}'''Ordre de detenció europea''' o '''Ordre de detenció i lliurament''',<ref name= Minis>[http://www.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/ca/1215197995954/Tematica_C/1215198003700/Detalle.html «Cooperación Jurídica Internacional: Orden Europea de Detención y Entrega».] Ministeri de Justícia d'Espanya. Consultat el 17 d'agost de 2014.</ref> és l'instrument que substitueix la tradicional [[extradició]] sobre la base de prescindir de la intervenció de l'autoritat política permetent que la persecució internacional dels delictes tingui lloc directament entre autoritats judicials. El Govern de cada país intervindrà exclusivament per prestar suport tècnic, de forma especial per procurar la traducció de l'Ordre de detenció a la llengua del país en què hagi de ser executada.
L'aprovació pel [[Consell Europeu]] de la «decisió marc» del de juny de [[2002]], relativa a l'Ordre de detenció europea i als Procediments de lliurament entre els [[Estats membres de la Unió Europea]], va suposar una nova forma d'entendre les relacions de cooperació penal entre els Estats membres, en crear-se un nou procediment de lliurament desvinculat de la discreció política, tradicionalment present en el procediment d'extradició. Una ordre de detenció europea només pot ser emesa a fi i efecte de portar a terme un enjudiciament penal -no solament una investigació-, o fer complir una pena privativa de llibertat.<ref>{{
== Antecedents==
Les mesures que pretenien harmonitzar les normes d'extradició entre els estats membres de la [[Unió europea]] es remunten a mitjans de la dècada de 1990, quan les institucions de la UE van fer dues propostes en el marc del [[Tractat de Maastricht]] que buscava alleugerir els procediments d'extradició vigents en el marc del [[Conveni europeu d'extradició]]. El Consell europeu l'any 1999, va proposar a més a més l'abolició dels procediments formals d'extradició per a les persones condemnades.<ref>{{
La decisió va entrar en vigor l'[[1 de gener]] de [[2004]] a vuit Estats membres: [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Finlàndia]], [[Irlanda]], [[Portugal]], [[Espanya]], [[Suècia]] i [[Gran Bretanya]]. L'1 de novembre de 2004, tots els Estats membres havien aplicat la legislació, excepte [[Itàlia]], que ho va fer el 22 d'abril de 2005.<ref>{{
== Característiques distintives ==
|