Ordre de detenció europea: diferència entre les revisions

L'aprovació pel [[Consell Europeu]] de la «decisió marc» del de juny de [[2002]], relativa a l'Ordre de detenció europea i als Procediments de lliurament entre els [[Estats membres de la Unió Europea]], va suposar una nova forma d'entendre les relacions de cooperació penal entre els Estats membres, en crear-se un nou procediment de lliurament desvinculat de la discreció política, tradicionalment present en el procediment d'extradició. Una ordre de detenció europea només pot ser emesa a fi i efecte de portar a terme un enjudiciament penal -no solament una investigació-, o fer complir una pena privativa de llibertat.<ref>{{cite ref-web|url=http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32002F0584:EN:NOT |titletítol=EU Council Framework Decision of 13 June 2002 on the European Arrest Warrant (2002/584/JHA), Article 1(1) |publishereditor=European Union |datedata= |accessdateconsulta=17 d'agost de 20114}}</ref>

Les mesures que pretenien harmonitzar les normes d'extradició entre els estats membres de la [[Unió europea]] es remunten a mitjans de la dècada de 1990, quan les institucions de la UE van fer dues propostes en el marc del [[Tractat de Maastricht]] que buscava alleugerir els procediments d'extradició vigents en el marc del [[Conveni europeu d'extradició]]. El Consell europeu l'any 1999, va proposar a més a més l'abolició dels procediments formals d'extradició per a les persones condemnades.<ref>{{cite ref-web|titletítol=Tampere European Council 15 and 16 October 1999: Presidency Conclusions|url=http://www.europarl.europa.eu/summits/tam_en.htm|authorautor=European Council |accessdateconsulta=17 d'agost de 2014|at=para. 35}}</ref>Tanmateix, no va anar fins al període immediatament posterior als [[Atemptats de l'11 de setembre de 2001]] als [[Estats Units]], que les propostes van passar a ser objecte de debats.<ref>{{cite journal ref-publicació|titletítol=Of Arrest Warrants, Terrorist Offences and Extradition Deals: An Appraisal of the EU’s Main Criminal Law Measures against Terrorism after '11 September' |first1nom1=Jan |last1cognom1=Wouters |first2nom2=Frederik |last2cognom2=Naert |publishereditorial=Institute for International Law, K.U. Leuven |datedata=juny 2004 |url=https://www.law.kuleuven.be/iir/nl/onderzoek/wp/WP56e.pdf |accessdateconsulta=17 d'agost 2014}}</ref> Encara que en origen es va proposar com una mesura [[antiterrorisme|antiterrorista]], l'ordre de detenció europea aviat es va convertir en una àmplia gamma de delictes comuns.<ref>{{ref publicació |títol=Introduction of EU arrest warrant to cause problem for Ireland |nom1=Denis |cognom1=Staunton |publicació=The Irish Times |any=6 d'octubre de 2001 |pàgina=10|llengua=anglès}}</ref> La decisió política d'adoptar la legislació de l'Ordre de detenció, es va fer en el [[Llista de Consells Europeus|Consell Europeu de Laeken]] al desembre de 2001, el text va ser finalment acordat al juny de l'any següent. L'ordre de detenció europea va ser establert per una decisió marc de la UE el 2002.<ref>2002/584/JHA of 13 juny 2002</ref>

La decisió va entrar en vigor l'[[1 de gener]] de [[2004]] a vuit Estats membres: [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Finlàndia]], [[Irlanda]], [[Portugal]], [[Espanya]], [[Suècia]] i [[Gran Bretanya]]. L'1 de novembre de 2004, tots els Estats membres havien aplicat la legislació, excepte [[Itàlia]], que ho va fer el 22 d'abril de 2005.<ref>{{cite ref-web |url=http://www.camera.it/parlam/leggi/05069l.htm |titletítol=L 69/2005 |publishereditor=Camera.it |datedata=29 d'abril de 2005 |accessdateconsulta=17 d'agost de 2012}}</ref> [[Bulgària]] i [[Romania]] van posar en pràctica la decisió relativa a la seva adhesió el 2007.