Khivà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Sir Darya +Sirdarià) |
|||
Línia 41:
Progressivament al segle XVIII els khan arabshahides gengiskhànides van perdre el poder efectiu en favor del ''inak'', el membre més antic i el general de la tribu turca dels [[qongrat]] (kongrat), i que va restar hereditari en una família. A partir del [[1764]] els khans ja només tenien poder dins del palau i el ''inak'' va agafar tot el poder excepte el títol (que finalment també van agafar el 1804).
La primera expedició russa la van fer els [[cossacs del Ural]] que van arribar fins a la nova Urgendj. La descoberta d'[[or]] a les ribes de l'[[Amudarià|Oxus]] durant el regnat de [[Pere I de Rússia|Pere el Gran]] de [[Rússia]] va motivar una expedició armada a la regió, comandada pel príncep [[Aleksandr Békovitx]], que consistia en 4.000 homes (1717). El khan va rebre els homes i els va oferir un campament com a mostra de bona voluntat, però en realitat els havia parat una emboscada i els va massacrar tots excepte deu, que van poder tornar per donar la notícia al tsar. Pere I, molt endeutat després de les guerres amb l'[[imperi Otomà]] i [[Suècia]], no va reaccionar. En canvi el [[1740]] Nadir Shah va ocupar temporalment Khivà i Bukharà. A Khivà va instal·lar al tron a Tagir que no va conservar gaire el poder una vegada es va retirar Nadir (fou enderrocat el [[1742]]).
Poc abans del [[1770]] Khivà fou destruïda pels turcmans yomut del desert de [[Karakum]] en una de les seves incursions. Els assaltants però foren rebutjats i la vila reconstruïda aquest mateix any per l'''inak'' Muhammad Amin.
| |||