Al-Àdid: diferència entre les revisions

Era nét del califa [[Al-Hàfidh (fatimita)|Al-Hàfidh]] i fill de Yusuf ben Abdel, que havia estat mort per orde del visir Abbàs el dia en què va pujar al tron [[Al-Fàïz (fatimita)|Al-Fàïz]] ([[1154]]).

 

 

El califa va buscar el suport del governador de l'[[Alt Egipte]] [[Shawar]]; aquest va reunir tropes i es va apoderar del [[Caire]] el febrer de [[1163]]. Però no va entregar el poder al califa sinó que el va conservar com els anteriors visirs. Shawar fou ràpidament enderrocat per un dels seus oficials, [[Dirgham]], que va assolir el càrrec de visir el mes d'agost del 1163. Shawar va fugir i es va refugiar a la cort del atabeg [[zengida]] d'[[Alepo]] [[Nur al-Din]] al que va demanar suport per recuperar el poder i l'atabeg no ho va dubtar ja que el domini d'Egipte suposava posar fi a l'escissió califal i al xiisme en benefici de la tendència sunnita. El general [[Shirkuh]] va rebre el comandament.

Shawar havia de pagar cent mil dinars cada any a Amauri, però aquest tribut, exagerat, va provocar la revolta del camperols el [[1168]]. Amauri va assetjar Bilbeis, i va entrar a la ciutat el dia de tots sants ([[1 de novembre]]) i va fer una matança indiscriminada dels seus habitants musulmans; això li va fer perdre el suport dels coptes, que fins llavors l'havien ajudat. Al mateix temps Shawar va fer cremar els barris vells del Caire; l'incendi va durar 58 dies; fou llavors el mateix califa qui va demanar ajut a [[Nur al-Din]] contra el seu visir.

 

 

En una batalla al carrer les restes de l'exèrcit fatimita, i els contingent sudanesos i armenis, foren eliminats. Poc després la ''khutba'' es començava a fer en nom del califa abbàssida ([[1171]]). El califa va morir potser del disgust el [[13 de setembre]] de [[1171]] amb només 20 anys.