Trípoli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
infotaula |
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
||
Línia 65:
El 1354 o 1355 (l'any varia segons les fonts) el genovès Filippo Doria es va apoderar de Trípoli mercès a una estratagema; al cap d'uns mesos la van vendre per 50.000 ''mithkals'' d'or a Ahmed ibn Makki de la dinastia [[Banu Makki]] de Gabès que hi va governar uns onze anys i fou succeït a Tripoli i Gabès pel seu fill Abd al-Rahman ibn Ahmed ibn Makki. Els Banu Thabi o Banu Ammar van recuperar el poder el 1371 amb Abu Bakr ibn Muhammad (1371-1392), Ali ibn Ammar (1392-1397), Yahya ibn Abu Bakr (1397-1398) i Abd al-Wahid (1397-1398), passant llavors als [[hàfsides]]. Els reis catalans de Sicília van decidir intervenir a l'Àfrica del nord per recuperar Gerba que havien perdut el 1335 en una revolta amb suport dels hàfsides. El 1388 l'almirall Manfredi di Chiaramonte va conquerir l'illa pero el 1387 la van haver d'abandonar; els illencs van demanar la sobirania del rei català de Sicília, Martí, el 1392, però els hàfsides van atacar l'illa; llavors els hàfsides van aprofitar per ocupar Trípoli. Alfons el Magnànim l'[[Setge de Trípoli (1434)|atacà la ciutat]] en [[1434]].
El [[25 de juliol]] de [[1510]] va [[Setge de Trípoli (1510)|ser ocupada]] per [[Pere Navarro (militar)|Pere Navarro]], un militar al servei de la corona espanyola. El 1530 el rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va oferir la ciutat a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem]] perquè la protegís davant la pressió musulmana a la zona. Aquests cavallers van fortificar la ciutat però no va ser suficient per resistir el poder dels turcs otomans, que van apoderar-se d'ella el [[14 d'agost]] de [[1551]], deixant-la sota govern dels geníssers. El primer fou Murad Agha que va derrotar altre cop als cavallers en una incursió a Zuwara. Després de Murad, Turghut Ali (o Dargut o [[Dragut]] i altres variacions)
El primer cònsol estranger establert a Trípoli fou Du Molin, el 1630, que era emissari de [[Lluís XIII de França]]. Ramadan pasha va governar només dos anys i va cedir el poder a un corsari llevantí de nom Mehmed Sakizli dey, originari de [[Quios]] (1633-1649) que fou elevat a paixà per Murat IV. Va estendre el seu poder a la [[Cirenaica]] i al [[Fezzan]]. El va seguir Osman (Uthman) Saqizli Dey (1649-1672) un altre corsari de Quios que va seguir l'obra de Mehmed. El 1658 una flota anglesa va portar al cònsol Samuel Toker.
|