Districte de Jhansi: diferència entre les revisions

La història de Jhansi, com a part del Bundelkhand, és la de les dinasties [[chandela]] i [[bundela]]. Inicialment el territori del districte estava dominat al nord pels parihars i els khati [[rajputs]], i la part sud pels [[gonds]]. Els chandeles de Mahoba van pujar al poder a l'est del districte al segle IX i es van estendre el segle XI, deixant diversos temples i restes. Després de la derrota del raja chandela per [[Prithwi Raj]] el [[1182]], i posteriors atacs musulmans sota [[Qutb-ad-Din Àybak]] a començament del segle XIII (1202-1203) i [[Iltutmish]] el [[1234]] el territori va caure en l'anarquia.

 

 

A la segona meitat del segle XVII un tercer estat [[bundela]] es va formar a l'est del districte per obra de Champat Rai, el fill del qual, [[Chhatarsal]] de [[Panna]], va estendre la seva autoritat sobre part de Jhansi obtenint la confirmació imperial de les seves conquestes de [[Bahadur Shah I]] el [[1707]]; tot i així els governadors (subadars) imperials van seguir atacant territoris de Chhtarsal; el [[1729]] Mohammed Khan Bangash nawab de [[Farrukhabad]], va atacar a Chattrasal que el [[1732]] va haver de demanar ajut al peshwa [[Baji Rao I]]; els marathes van ajudar a Chhatarsal i van rebutjar a l'exèrcit mogol.

Jhansi va romandre sota autoritat del peshwa durant trenta anys i fou seu del governador (subadar) maratha, el primer dels quals fou Naroshanker que va construir diverses edificacions incloent una ampliació del fort anomenada Shankergarh; en aquest temps va créixer per trasllat forçat de població d'altres llocs, especialment d'Orchha. El [[1757]] Naroshanker fou cridat pel peshwa i el va substituir Madhav Govind Kakirde i després Babulal Kanahai. Per un temps breu va ser dominada per Shuja al-Daula, nawab d'[[Oudh]], que la va perdre davant Anup Giri Gosain de Moth, del que va retornar al raja d'Orchha, fins que el [[1766]] va retornar a poder dels marathes.

 

 

El juny de [[1817]] el peshwa va cedir a la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] els seus drets sobirans sobre el [[Bundelkhand]] i el mateix any (el novembre) els britànics van reconèixer al subadar o governador maratha com a sobirà amb títol de maharajà o subadar. El títol de raja fou concedit a la casa de Jhansi el [[1832]] pels serveis als britànics durant el setge de [[Bharatpur]]; però la seva administració era dolenta i els ingressos van caure sota el seu govern i es van produir diverses expedicions de tribus de l'altre costat del riu Pahuj. Ramchand Rao va morir sense successió el [[1835]] i es van presentar quatre candidats. Els britànics van reconèixer com a raja a Ragunath Rao III (o Raghunath Rao III), besoncle de Ramchand Rao, i segon fill de Seo Bhao Rao, sota el qual els ingressos van seguir caient fins a 1/4 dels del seu predecessor; era malgastador i extravagant; va hipotecar una part dels seus territoris a Orchha i Gwalior; el raja va morir sense successió legitima el [[1838]]. Altre cop es van presentar quatre candidats i es va nomenar una comissió per decidir en el plet successori. El [[1839]] l'agent polític al Bundelkhand va assolir el govern de l'estat per restaurar l'orde, a l'espera d'una decisió sobre el plet de successió; Raja Gangadhar Rao, germà del darrer raja, únic descendent mascle de Seo Rao Bhao, fou designat com a hereu legítim, però segons els britànics era una mica curt de gambals i se li va posar un administrador (superintendent) dependent de l'agent britànic, donant al raja una pensió fixa amb el benentès que l'administració de l'estat li seria entregada una vegada redreçat el curs de l'economia del principat; els ingressos ja van doblar el primer any. El [[1842]] van retornar l'administració a Gangadhar Rao que es va casar amb la nena Mannikarnika (de 6 anys, que va agafar el nom de Lakshmi Bai) i fou un bon administrador pels estàndards de la regió; els impostos eren alts i angoixaven al poble, però no eren injustos ni es recaptaven malament i com que el raja va fer donacions i va dispensar pagaments en anys d'escassedat, era personalment molt popular. El raja va morir jove el [[1853]], i el seu domini va passar als britànics per la doctrina del lapse (manca d'hereus directes) i van formar el districte de Jhansi esdevenint capital d'un districte i residència d'un superintendent subordinat al comissionat dels territoris de Saugor i del Narbada (Nerbudda). Mentre l'estat de Chanderi, al sud del districte i alguns territoris a l'oest del riu [[Betwa]], també havia estat adquirit pels britànics. La rani vídua del raja Gangadhar Rao havia demanat poder adoptar un hereu i suprimir la matança de bestiar a l'estat, però no li fou concedit, i se li va donar una pensió; alguns honors de Jhansi es van concedir a Mardan Singh, el raja de [[Banpur]]. Així el [[1857]] el districte estava ben preparat per la revolta.