Jordi Pagans i Monsalvatje: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat)
m Corregit: del café-restaurant > del cafè-restaurant
Línia 11:
Aquest mateix any realitza la seva primera exposició individual a la Sala Municipal de [[Girona]], i una mica més tard fa la seva presentació a París, al "Club dels Quatre Vents". A Barcelona, es presenta a l'[[Ateneu Barcelonès]], al gener del [[1962]]. Des de llavors, la seva activitat expositora ha estat un constant, d'acord amb la intensa i extensa obra realitzada en els últims anys.
 
Als anys seixanta manté una estreta i sòlida amistat amb el pintor i historiador Rafel Benet i Vancells (1899-1979), les ensenyances del qual foren decisives per a llur formació. Rafel Benet, que sempre es trobava a gust en mig dels pintors joves, considerà a Pagans com un dels seus més estimats "confidents". És en aquest ambient on s'ha de recordar la seva assistència a les xerrades i tertúlies del cafécafè-restaurant "El Glaciar" de les [[Rambles]] barcelonines, a les que intervingueren pintors, com el citat Rafel Benet, Humbert, Prim, Pruna, [[Alfred Figueras i Sanmartí|Alfred Figueras]], etc. Durant l'any [[1963]] formà part del grup "Realitat Visual", les idees dels quals poden resumir-se tot indicant que ''"la pintura ha de ser un estat de crisi continua entre la intel·ligència i lo sensible, entre el coneixement i el sentiment de la realitat"''.
 
Serà durant aquests anys (1963-1965) quan Jordi Pagans agafa contacte amb el caràcter i el paisatge de [[Cadaqués]], dels que mai se separarà. Aquesta població i el seu entorn ofereixen a l'artista un peculiar paisatge estructurat que se li revela com la preexistència del seu propi paisatge somniat. Ja aleshores la seva pintura es caracteritzava per la solidesa de la contextura de les masses i per un sentit sossegat i ampli de la composició dintre de la tendència figuratiu - realista que ha conreat posteriorment.