Batalla de Farsàlia: diferència entre les revisions

Amb aquesta finalitat, va decidir reforçar la seva cavalleria amb infanteria lleugera armada amb [[javelina|javelines]], formant una línia obliqua en el flanc, just darrere dels seus genets i fora de la visió de Pompeu. Tot i que això debilitava el seu centre, Cèsar confiava que els seus veterans resistiran el xoc inicial.

Entre els dos exèrcits hi havia una distància considerable i les ordres de Pompeu eren de no marxar cap a l'enemic, confiant que d'aquesta manera els homes de Cèsar recorrerien el doble de la distància esperada i per tant es trobarien cansats en el moment de topar amb les seves línies. Per la seva dissort, els veterans de Cèsar, en veure que l'enemic no es movia, decidiren aturar-se i reagrupar-se abans de continuar, en una mostra de la seva experiència i disciplina.

 

Quan ambdós exèrcits finalment toparen, [[Tit Labiè (tribú)|Tit Labiè]] va carregar contra la cavalleria de Cèsar que va fer veure que fugia per atreure l'enemic cap a la infanteria. Quan Labiè va superar les línies de Cèsar en persecució dels seus oponents, de sobte es va trobar sota una pluja de dards i javelines que l'atacaven pel flanc, causant una gran matança entre els seus genets. L'atac de Labiè aviat es va convertir en una fugida en total desordre, amb els genets de les darreres files topant amb els que fugien. La infanteria lleugera de Cèsar seguí avançant, ara amb el suport dels genets que ja s'havien reorganitzat, i flanquejaren l'ala de Pompeu, aconseguint atacar per la rereguarda. La pressió de Cèsar fou tanta que aviat la confusió entre les files de Pompeu causà la fugida dels soldats.

Pompeu es retirà al seu campament, ordenant a la seva guarnició que el defensés mentre ell fugia amb una petita escolta. Els homes de Cèsar aviat atacaren els murs defensats per les set cohorts que Pompeu deixà enrere i que no pogueren contenir l'atac. Cèsar s'alçà amb una gran victòria, havent perdut tan sols 200 soldats i 30 centurions.