Campanya de Tunísia: diferència entre les revisions

 

=== Defenses naturals de Tunísia ===

Existien posicions defensives molt millor a l'oest de Líbia, a Tunísia. Tunísia té una forma rectangular, i la major part de la seva frontera nord i est estan definides per la Mediterrània. La major part de la frontera occidental amb [[Algèria]] seguia la línia occidental del triangle de la [[serralada de l'Atles]]. Aquesta part de la frontera era fàcilment defensable pels petits passos muntanyencs existents entre el nord-sud de les muntanyes. Al sud, una segona línia de muntanyes baixes limitava les aproximacions cap a un estret pas, encarat a Líbia a l'est, entre els [[turons Matmata]] i la costa. Els francesos havien construït una sòlida línia defensiva de 20 km d'ample i 30 de fons, coneguda com a [[Línia Mareth]] en aquesta plana, per tal de defensar-se d'un atac italià des de Líbia. Només al nord hi havia terreny favorable per a un atac; allà les muntanyes de l'Atles s'aturaven prop de la costa oriental, deixant una gran franja a la costa nord-occidental sense protecció.

 

 

==Cursa per Tunísia ==

El 10 de novembre, l'oposició francesa a l'operació Torxa havia finalitzat,<ref name="Despatch5450">Anderson (1946), p. 2 - London Gazette, exemplar 37779; pàgina 5450 - 5 de novembre de 1946</ref> creant un buit militar a Tunísia i el tinent general Anderson ordenà a la 36a Brigada d'Infanteria, que havia estat la reserva flotant del desembarcament a Alger, destinada a l'est per ocupart els ports de Bougie, Philippeville i Bône, així com l'aeròdrom de Djedjelli, abans de penetrar a Tunísia. Els planificadors aliats havien previst un assalt terrestre sobre Tunísia a causa de la mancança de tropes i l'amenaça aèria. Com a resultat, Anderson necessità moure el més de pressa possible la seva força cap a l'est, abans que l'Eix pogués bastir una massa crítica defensiva a Tunísia. Els aliats només disposaven de dues brigades i d'algunes unitats més d'artilleria i cuirassats per llançar un atac a Tunísia.<ref name="Despatch5450"/> Malgrat això, creien que si es movien prou ràpid, abans que les tropes de l'Eix recent arribades s'organitzessin completament, podrien conquerir Tunísia a un relativament cost baix.

 

 

=== Batalla de Sidi Bou Zid ===

El 30 de gener de 1943, la [[23a Divisió Panzer|23a Panzer]] alemanya i 3 divisions italianes del [[5è Exèrcit Panzer|V. Panzerarmee]] de von Arnim van trobar-se seccions de les forces franceses prop de Faïd, el pas principal des del costat est de les muntanyes cap a les planes de la costa. Fredendall no va respondre a la petició francesa que enviés reforços en forma de tancs de la 1a Diivisió Blindada i després d'una resistència desesperada, els defensors francesos mal equipats van ser superats.<ref name="Watson68">Watson (2007), p. 68</ref> Es van llançar diversos contraatacs, incloent-hi un atac tardà per part del Comandament de Combat B de la 1a Divisió Cuirassada americana, però totes van quedar malmeses per les forces de von Arnim, que havien aconseguit crear fortes posicions defensives.<ref name="Watson68"/> Després de tres dies, les forces aliades van ser obligades a retrocedir, sent expulsats cap als plans de l'interior per preparar una nova línia defensiva a [[Sbeitla]].

 

=== Batalla del pas de Kasserine ===

{{principal|Batalla del Pas de Kasserine}}

Després de severes discussions, el ''[[Commando Supremo]]'' lliurà ordres a Rommel el 19 de febrer perquè ataqués a través dels passos de Kasserine i Sbiba en direcció Thala i Le Kef, per amenaçar el flanc del Primer Exèrcit. La proposta original de Rommel era per portar a terme un atac limitat però concentrat a Kasserine per fer front al II Cos a Tébessa i aconseguir subministraments vitals dels magatzems americans allà situat. Tot i que tenia les divisions Panzer 10a i 21a, Rommel estava preocupat que el nou pla diluiria la concentració de la seva força i exposant els seus flancs.<ref>Watson (2007), pp. 80–81</ref>

 

 

== Final ==

El sortint a Medjez havia estat rellevat i la zona del V Cos havia estat netejat, de manera que Anderson va poder fixar la seva atenció a les ordres rebudes per Alexander el 12 d'abril, per tal de preparar l'atac a gran escala contra Tunis, programat pel 22 d'abril.<ref name="Despatches5459"/>