Irgun: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 106:
En relació amb la qüestió territorial, els principis són igualment bastant similars, però les divergències pràctiques són més importants. Tant l'esquerra com la dreta reclamen un Estat jueu sobre el conjunt d{{'}}''[[Terra d'Israel|Érets Yisrael]]''. Tanmateix, en la tradició jueva, les fronteres de la «terra d'Israel» no són clarament definides, en particular a l'est. El 1920, els britànics creen una entitat administrativa anomenada «Palestina», que engloba el futur [[Mandat Britànic de Palestina]] així com l'actual [[Jordània]]. Aquest territori és llavors acceptat per l'esquerra i la dreta com l'encarnació de la «terra d'Israel». Des de 1922, els britànics en separen l'emirat de [[Jordània|Transjordània]] (actual Jordània), aixecant les protestes de la dreta i de l'esquerra sionista. Aquesta última es decideix tanmateix al repartiment, quan la dreta sionista ho continua refusant. Reivindicarà encara oficialment [[Jordània]] fins i tot després de la creació de l'Estat d'Israel. Un dels logos de l{{'}}''Irgun'' representa, doncs, una mapa de la Palestina de 1920 ([[Jordània|Transjordània]] inclosa), barrada amb un puny que branda un fusell. Un dels logos del ''[[Betar]]'', el moviment dels joves revisionistes reprèn igualment el mapa de Palestina de 1920. L'esquerra, per la seva part, admet des dels [[dècada del 1920|anys 1920]] la creació de la Transjordània, fins i tot un de nou comparteix de la Palestina de 1922, hipòtesi evocada des de 1937 per la [[Comissió Peel]]. L'acord teòric entre dreta i esquerra sobre les fronteres d'''Érets Yisrael'' trontolla, doncs, per la neta divergència sobre els compromisos acceptables en la matèria.
Les diferències són igualment febles en matèria de projecte polític. L{{'}}''Irgun'' vol ser fidel a la ideologia liberal de Jabotinski : a favor de la democràcia i liberalisme econòmic. En el primer aspecte, no hi ha diferència notable amb l'esquerra, encara que les dues parts s'acusin regularment de ser antidemocràtiques : la «dictadura» de David Ben-Gourion és denunciada així, i aquest acusa els revisionistes de simpaties feixistes, qualificant fins i tot [[Zeev Jabotinski|Vladimir Jabotinski]] de « Vladimir Hitler<ref>Eugénie Baron, « [http://fr.jpost.com/servlet/Satellite?pagename=Jfrench/Jparticle/ShowFull&cid=1222017414147 Zeev Jabotinsky, el deschaîneur de passions] », 28 setembre de 2008, edició francesa del {{lang|en|[[Jerusalem Post]]}}
En el pla econòmic, els revisionistes i l'''Irgun'' són liberals, molt hostils al socialisme predicat per l'esquerra, fins i tot si aquesta, amb el temps, arribés a donar suport a una economia mixta que barregés sector cooperatiu, sector d'Estat i sector privat, abans de donar suport a una verdadera economia col·lectivista.
Línia 226:
Però els temps són difícils per a l{{'}}''Irgun''. L'organització no és un partit polític, i no existeix més que per a la lluita armada. L'alto el foc li treu la seva raó de ser. De més, l'escissió amb el Stern l'ha debilitat : «A l'estiu 1943, la moral és tan baixa que es qüestiona de dissoldre l'organització<ref name="Hdi206"/> ».
És en aquesta data que l'antic dirigent del ''[[Betar]]'' de Polònia, [[Menahem Begin]], que acaba de deixar l'exèrcit polonès fidel al govern de Londres, reprèn la direcció de l{{'}}''Irgun''
«El desembre de 1943, Begin és escollit comandant de l{{'}}''Irgun Zvai Le'umi'' en ''Érets Yisrael''. Va crear un nou estat major, que comprenia Aryeh Ben Eliezer, Eliyahu Lankin i Shlomo Levi-Lev Ami (Levi era l'únic que havia estat membre de la direcció precedent). En el moment de la seva primera reunió, l'estat major va adoptar dues resolucions importants : la primera era que la lluita armada contra el govern mandatari britànic havia de ser llançada sense retard, i el segon que l{{'}}''Irgun'' devia separar-se del partit revisionista i determinar la seva pròpia via<ref>Yehouda Lapidot, antic dirigent de l'''Irgun'', {{lang|en|''BESIEGED - Jerusalem 1948 - memories of an Irgun fighter''}}, capítol [http://www.etzel.org.il/english/index.html {{en}}{{lang|en|''The revolt is proclaimed''}}.]</ref> ». Tres anys i mig després, l'Irgun adoptava el programa d'Stern, per bé que en circumstàncies diferents, quan la victòria aliada sobre [[Alemanya]] esdevenia molt probable. Aquest acostament no permet d'altra banda posar fi a l'escissió de 1940, cada organització continuant estant gelosa de la seva autonomia.
Línia 248:
L'[[Agència jueva]] forneix els britànics amb 700 noms de sospitosos. «Diverses desenes seran capturats pels equips especials de la ''[[Haganà]]'', i sotmesos a interrogatoris severs, acompanyats de vegades de sevícies. L{{'}}''Irgun'' i el ''[[Lehí (grup)|Lehí]]'' hauran d'interrompre les seves operacions fins al final de la Segona Guerra mundial. És llavors que Begin fa una tria capital «[…;] prohibint als seus homes de lliurar-se a represàlies<ref name="Hdi222">''Història de la dreta israeliana'', p. 222.</ref> ».
L' «estació» és un èxit per a la ''Haganà''. Molts caps i militants de l{{'}}''Irgun'' són a la presó (aquests presoners són bastant sovint enviats a l'[[Àfrica]], com ara a [[Eritrea]] o a [[Kenya]]), per bé que Begin va aconseguir escapolir-se'n. Però l'actitud britànica continua sent inflexible pel que fa als refugiats jueus que els exèrcits aliats alliberen de l'ocupació nazi. Tota entrada a Palestina els resta prohibida, i la còlera creix en el ''[[Yixuv]]''. La col·laboració amb els Britànics esdevé doncs cada vegada més impopular, «incloent-hi aquells encarregats de la seva execució<ref name="Hdi224">''Història de la dreta israeliana'', 1991, p. 224.</ref> ». L'«estació» és ajornada al començament de l'estiu 1945. L'''Irgun'' pot respirar i reorganitzar-se.<ref>{{en}} [[Yehouda Lapidot]], [http://www.daat.ac.il/daat/english/history/lapidot/shaar.htm {{lang|en|''BESIEGED - Jerusalem 1948 - memories of an Irgun fighter''}}], part un, capítol {{lang|en|''RECOVERING FROM THE SEASON''}}
=== El Moviment de la revolta hebraica (1945-1946) ===
Línia 270:
En els dies que segueixen, els grups armats multipliquen els atemptats. El [[22 de juliol]] de [[1946]], l{{'}}''Irgun'' fa esclatar una bomba a l'[[Atemptat a l'Hotel King David|Hotel King David]] que protegeix la secretaria del Govern britànic de Palestina. El recompte deixa 91 víctimes, 28 britànics, 17 jueus i 41 àrabs, la majoria civils. L'atac va ser planificat pel comitè X, però la ''[[Haganà]]'' va demanar finalment d'anul·lar l'operació de cara a la possibilitat de víctimes civils. L{{'}}''Irgun'' va mantenir l'operació. L'atac va ser dut a terme per Yosef Avni, un membre del ''[[Betar]]'', que participarà en la [[Massacre de Deir Yassin]] del [[9 d'abril]] de [[1948]], i Yisrael Levi. Un missatge telefònic adverteix el consolat francès i el diari ''[[Jerusalem Post]]'' 25 minuts abans de l'explosió. Un altre missatge d'advertència és donat a l'hotel poc temps abans de l'explosió, el que negaran molt de temps les autoritats britàniques. L'''Irgun'' reivindica immediatament l'atemptat, afirmant no haver tingut la intenció de provocar morts. Menahem Begin relata aquest episodi en un llibre autobiogràfic aparegut en 1978.<ref>{{en}} [http://www.etzel.org.il/english/ac10.htm L'atac de l'hotel King David, sobre el lloc web de l'Irgun]; {{en}} [http://britains-smallwars.com/Palestine/Kingdavid.htm Punt de Vista britànic de l'atac de l'hotel King David]; {{en}} Menahem Begin, {{lang|en|''The Revolt''}}, {{lang|en|Dell Books}}, New York Ny, 1978</ref>
Els moderats de l'[[Agència jueva]] i de l'[[Organització sionista mundial]], en particular [[Chaim Weizmann]], feien pressió des d'algunes setmanes per parar les accions armades. Els britànics havien arrestat nombrosos responsables de la ''Histadrut'', de l'[[Agència jueva]] (entre els quals [[Moshe Sharett]], el cap del seu departament polític) i de la ''Haganà''. L'atemptat del King David i les seves desenes de morts representa la fi del «Moviment de la revolta hebraica». La ''Haganà'' condemna l'atemptat i deixa l'MRH. El ''Lehi'' i l{{'}}''Irgun'' són de nou aïllats de cara als britànics.<ref>{{en}} [[Yehouda Lapidot]], [http://www.daat.ac.il/daat/english/history/lapidot/shaar.htm {{lang|en|''BESIEGED - Jerusalem 1948 - memories of an Irgun fighter''}}], part un, capítol {{lang|en|''The Attack on the King David Hotel''}}
Fins i tot el [[Sionisme revisionista|Partit revisionista]], que comparteix tanmateix la mateixa ideologia nacionalista que l'''Irgun'', pren de vegades les seves distàncies amb certes accions de l'organització.
Línia 292:
[[Fitxer:Exploded prison.jpg|thumb|left|El mur de la presó d'Acre després de l'atac de l'IZL.]]
El [[4 de maig]] de [[1947]], 34 combatents de l'IZL, sota l'ordre de Dov Salomon i de Yehuda Apiryon, ataquen la presó d'[[Acre (Israel)|Acre]], principal centre d'internament britànic dels militants armats. Tres atacants són morts i cinc són fets presoners després de la retirada (dels quals tres seran finalment executats el [[29 de juliol]] de [[1947]]), però 28 presos del ''Lehi'' i de l{{'}}''Irgun'' s'evadeixen, així com 182 presos àrabs. L'amplitud de l'atac i la seva organització són una sorpresa per a les forces britàniques.<ref>Professor Yehuda Lapidot, antic dirigent de l'''Irgun'', [http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/History/Acre.html {{en}}{{lang|en|''The Acre Prison Break''}}], sobre el lloc web {{lang|en|''Jewish virtual library''}}
La repressió contra les organitzacions armades és severa, però «el [[Bernard Law Montgomery|Mariscal Montgomery]], cap d'estat major imperial, no obtindrà mai carta blanca per desarmar el ''[[Yixuv]]'' i utilitzar els mateixos mètodes punitius que havien servit per aixafar la revolta àrab en [[1936]]<ref name="Hdi231">''Història de la dreta israeliana'', 1991, p. 231.</ref> ».
Línia 406:
Prevista al principi per ser duta a terme per l{{'}}''Irgun'' i el ''Lehi'' el [[8 de juliol]], just després de la primera treva, l'operació ''Kedem'' és duta a terme per [[David Shaltiel]], comandant de Jerusalem. En efecte, això posa en dubte les seves oportunitats d'èxit. El [[9 d'abril]], aquests grups havien fracassat en efecte a capturar el poble mal defensat de Deir Yassin sense l'ajuda de la ''Haganà''.
El pla d'atac preveu que les forces de l'''Irgun'', comandades per [[Yehuda Lapidot]] («Nimrod»), han d'entrar per la porta ''Bab al Jedid'' (la Nova Porta), el ''Lehi'' passant pel mur, partint de ''Bab al Jedid'' i per la porta de ''Jaffa'', finalment el batalló ''Beit Hiron'' passant pel [[mont Sion]].<ref name="lapidot">Extret de {{en}} [http://www.etzel.org.il/english/ac19.htm#33 memòries de Yehouda Lapidot sobre l'operació Kedem], sobre el seu lloc web d'Internet consagrat a l'Irgun. Consultat el 13 de maig de 2008. Igualment consultable a {{en}} [http://books.google.fr/books?id=mCfwnAn9uByc&pg=Ra2-Pa332&lpg=Ra2-Pa332&dq=% 2Bkedem+% 2Bjerusalem+% 2Blapidot&source=web&ots=oYqLeqmIlp&sig=W9C0s92nAz-60yOrgdncr1mOyqc&hl=fr#Pra1-Pa335,M1 {{lang|en|''Terror Out of Zion: The Fight for Israeli Independence''}}], de J. Bowyer Bell, 1996, {{lang|en|''transaction Publishers''}}, pàgines 332-334 {{ISBN|1560008709}}. Requereix un compte {{lang|en|google books}}
La batalla és finalment prevista per començar al [[Sàbat]], el divendres [[16 de juliol]] a les 20 hores, un dia abans del segon alto el foc. Tanmateix l'organització va malament i l'operació és portada a terme a les 23 hores, i després a mitjanit, per a al cap i a la fi començar a les 2 h 30 de la matínada. L'''Irgun'' aconsegueix a obrir-se camí per la porta ''Bab al Jedid'', però els altres escamots fracassen en els seus objectius. A les 5 h 45, [[David Shaltiel]] és obligat a ordenar el cessament de les hostilitats i replegar les seves tropes. Una nova treva entra en vigor el 18 de juliol, i els combats paren.
| |||