Lèucada: diferència entre les revisions

{{refend}}

==Geografia==

Lèucada mesura 35 kms de nord a sud i 15 kms d'est a oest. Té una àrea de 336 km₂. El punt més elevat és la muntanya Stavrota, a 1'158 m sobre el nivell del mar, situada a mig de l'illa. La situació de Lèucada està a redós dels vents, amb vistes a Skorpios, l'antiga propietat d'Aristòtil Onassis, també amb vistes a Meganissi i altres petites illetes, així com amb punt on es veu la zona continental grega. La carretera principal passa per la costa des de Lefkada fins Vasiliki. Hi ha comunicacions regulars amb ferris entre Kefalonia, Itaca i Meganissi.

 

== Història ==

 

[[Homer]] esmenta l'illa i diu que estava unida al continent. Nerikos era la principal ciutat i era poblada pels leleges i els telebons, els quals en foren expulsats pels acarnanis que hi van viure fins vers la meitat del segle VII aC. Llavors els corintis van fundar la ciutat de Leucàs o Epilecàudia, a l'istme que la separava del continent, afegint uns mil colons als habitants ja existents a Nerikos. Aquests colons van construir un canal a l'istme i Lèucada va esdevenir una illa. El canal, inicialment navegable, després fou cobert per la sorra i els vaixells no hi van poder passar més ([[Polibi]] diu que [[Filip V de Macedònia]] el va creuar després de netejar-lo, el [[218 aC]]) i després fou restaurat pels romans el [[197 aC]] quan estaven assetjant Leucàs. Sobre el canal es va fer un pont que existia en temps d'[[Estrabó]]).<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Estrabó]]|títol=Geografia|pàgines=10.452}}</ref>

Com a colònia coríntia va esdevenir un estat independent.<ref>{{ref-llibre|cognom=A. J. Graham|títol=Colony and mother city in ancient Greece|pàgines=132|isbn=0-7190-0059-9}}</ref> A les guerres mèdiques va ajudar a Atenes i va enviar tres vaixells a la [[batalla de Salamina]] ([[480 aC]]) i 800 homes a la batalla de [[Platees]]. A la [[guerra del Peloponès]] va estar al costat de [[Corint]] la seva metròpoli, i, per tant, generalment al costat d'[[Esparta]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nigel Bagnall|títol=The Peloponnesian War: Athens, Sparta and the struggle for Greece|pàgines=17|isbn=0-312-34215-2}}</ref> El [[343 aC]] va esdevenir aliada d'[[Atenes]] contra [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i victoriós el rei [[Filip II de Macedònia]], l'illa va passar al seu control. El [[312 aC]] la seva independència fou restaurada. Al segle següent va passar a la confederació d'Acarnània i fou seu de les reunions de la confederació. El [[230 aC]] fou aliada de Macedònia contra Roma, però fou derrotada i el [[197 aC]] va passar a domini romà al ser conquerida després d'un llarg setge. Altres ciutats de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara Φαρά) i Hellomenion (Hellomenium (ελλόμενον). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat Leucatas o Leucates (Λευκάτας).

 

La dinastia Tocco, amb el duc Leonard, va esdevenir tributaria de [[Turquia]] des del [[1478]] i els otomans van desembarcar a l'illa el [[1479]] i de fet va passar a ser possessió turca. El duc estava enllaçat amb el [[soldà]] pel matrimoni amb Milica Branković, una neboda de la respectada sogra de [[Mehmet II]], Carica Mara, vídua de [[Murat II]]. Milica havia mort el [[1464]] i Leonardo es va casar en segones noces el 1477 amb Francesca Marzano, una princesa dels Aragó d'Itàlia, casa hostil als otomans. Leonardo va jurar submissió als otomans però el [[1479]] una flota manada per Gedik Ahmed Pasha, bey d'Avlonya([[Valona]]) va ocupar Zakynthos ([[Zante]][[Cefalònia]] i Levkas (Lèucada).

 

 

Les dues primeres van passar a Venècia el [[1481]] i la tercera va restar sota protectorat otomà. El [[1485]] els otomans van adquirir Cefalònia per tractat, però el [[1500]] va retornar a Venècia. Llavors els otomans van annexionar formalment Lèucada el [[1500]]. Leonardo i Francesca, odiats per la població grega subjecta a la seva explotació, van fugir a Itàlia on van rebre possessions de mans del rei Ferran. Gedik Ahmed va deportar part de la població a [[Istanbul]]. L'agost del [[1502]] en la guerra entre Turquia i Venècia per les darrers possessions venecianes a la costa grega, Lèucada fou ocupada pel venecià Bernadetto Pesaro, que la va abandonar el [[1503]] en signar-se el tractat de pau que reconeixia a Venècia la possessió de Cefalònia. Formà part del sandjak de [[Karli-Ili]] des de mitjans del segle XVI fins a finals del segle XVII. Fou capital d'un dels dos ''kada'' en què estava dividit, anomenat Aya Mavra. Un registre de 1523-1536 dóna una població per la ciutat de Lèucada de 1000 a 1500 persones (194 llars, 25 solters i 20 vídues). El ''kada'' incloïa la ciutat de Vonitza o [[Vonitsa]] (amb 90 llars, 27 solters i 15 vídues) i 43 pobles a més de 5 monestirs amb una població total de 12.000 persones. Això acredita que el ''kada'' no sols comprenia l'illa sinó també una considerable extensió a [[Acarnània]].

L'altra ''kada'' del sandjak era Engili-kasti ([[Angelokastro]]), amb seu a la ciutat d'aquest nom, otomana des de 1460 i que era la seu del ''sandjakbegi'' (tenia 144 llars i el kada tenia en total 253 pobles amb 9009 llars, 290 solters i 954 vídues o sigui unes 45 a 47.000 persones). A Lèucada hi havia una guarnició amb 111 soldats i 9 artillers, mentre que a Angelokastro només hi havia 25 soldats, perquè estava al interior i menys exposada a un eventual atac. Altres 25 soldats i 2 artillers eren a Vonitsa, de posició més forta que Lèucada. No s'esmenta ni un sol musulmà civil en tot el sandjak de Karli-Ili. Només hi havia mesquites als tres castells. El [[1564]] un aqüeducte es va fer per abastir d'aigua bona a Lèucada, acabat el 24 d'octubre d'aquell any.

 

El [[1571]], durant la crisi de [[Lepant]], fou assetjada per la lliga catòlica però va resistir. Els danys foren reparats. Al segle XVII comença a haver-hi població musulmana i sorgeixen noves mesquites. A l'aglomeració urbana (''varosh'') de Lefkada (una part de la ciutat) hi vivien 700 famílies cristianes; aquesta part s'anomenava Amaxiki nom que va restar fins al segle XIX. En tota la ciutat hi havia 1250 cases ,això donaria una població d'uns 6000 habitants. La guarnició era de menys de 300 soldats.

El [[1683]] va esclatar la guerra contra la lliga cristiana, i l'estiu de [[1684]], després d'un setge i 16 dies de bombardeig, fou conquerida pels venecians dirigits per Morosini. Els otomans de l'illa van poder sortir cap al continent. Morosini va fortificar la ciutat fent destruir moltes cases dels dos barris al costat de la fortalesa. Els habitants van rebre ajut per construir noves cases a altres llocs de l'illa. Només va quedar l'antic barri de Amaxiki, i les edificacions musulmanes foren destruïdes excepte les fortificacions i l'aqüeducte. El [[tractat de Karlowitz]] va atribuir definitivament l'illa a Venècia. Als primers anys del segle XVIII els venecians van modernitzar el castell. A la campanya de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] dels otomans contra Venècia ([[1716]]) la moderna fortalesa no fou defensada i fou ocupada pels turcs però restituïda un any més tard en ajustar-se la pau ([[1717]]). El [[1769]] els grecs es van revoltar però foren dominats i la fortalesa va haver de ser arranjada. El domini venecià va durar fins al [[1797]] quan el [[tractat de Campo Formio]] va eliminar la república i llavors va passar a França ([[10 de juliol]] del [[1797]]). Però el [[1798]] fou ocupada per [[Rússia]] i el [[1800]] integrada dins la [[República de les Set Illes]]. El [[1807]] [[Ali Pasha Tepedelenli]] de [[Janina]], que s'havia apoderat dels territoris continentals a l'Acarnània, va atacar Lèucada sent rebutjat; però va construir una poderosa fortalesa (Kastro tis Tekkes) en l'única via entre l'illa i el continent, en un promontori rocós. A 6 km més al sud, en un altre promontori que dominava l'entrada a la llacuna de Lèucada, va construir una altra fortalesa, el castell de Sant Jordi, que com el de Tekke, encara existeix. El [[1807]] van tornar a França i fou integrada a les [[províncies Il·liriques]] i el [[6 d'abril]] de [[1810]] fou ocupada pels britànics. El [[1812]] tenia 5000 habitants població que es va mantenir més o menys estable fins al 1960. Al final de la guerra fou integrada dins la [[República de les Illes Jòniques]] el [[5 de novembre]] de [[1815]], la sobirania de la qual fou transferida a [[Grècia]] l'[[1 de juny]] de [[1864]] (La part continental havia passat a Grècia el [[1832]]). L'aqüeducte fou destruït el [[1825]] per un terratrèmol junt amb part de la ciutat.