Diferència entre revisions de la pàgina «Nekhen»

6 bytes afegits ,  fa 6 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
m (Corregit: "de El Caire")
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:))
{{hiero|Nekhen|<hiero>O48:niwt</hiero><br>o bé<br><hiero>O47:n-niwt</hiero>|align=right|era=basic}}
[[FileFitxer:Excavations At Kom-El-Ahmar. (1910) - TIMEA.jpg|thumb|280px|Excavacions a la zona de Neken (1910)]]
'''Nekhen''' és el nom egipci antic per la ciutat anomenada en els temps clàssics '''Hierakonpolis''' o Hieracompolis (català '''Hieracòmpolis'''). El seu nom modern és '''Kom al-Ahmar''' (Monticle vermell) prop de la qual el [[2005]] es va trobar una [[Necròpolis de Kom al-Ahmar|necròpoli predinàstica]]. Fou capital del nomós III del [[Alt Egipte]]. Està situada a uns 650 kms al sud del [[El Caire|Caire]] entre les ciutats d'[[Esna]] (Isna) i `d'[[Edfú]] (Idfú).
 
Se la coneixia com la ciutat dels falcons perquè el déu adorat a la ciutat era el falcó ([[Horus]]). Va substituir en l'hegemonia a Nubt ([[Naqada]]) vers el [[3300 aC]]. [[Narmer]] (Nemes) fou sobirà de Nekhen abans de ser faraó de l'Alt i el [[Baix Egipte]]. Han quedat a la ciutat algunes restes de temples dels faraons [[Narmer]] i [[Khasekhemui]], però al no esdevenir capital de l'Egipte unificat va anar perdent importància, tot i que fou objecte d'atenció per part d'alguns faraons, i a l'Imperi Nou la capital de la província (el [[nomós]] III de l'Alt Egipte, anomenat [[Ten]] o Capella rural) va passar a [[Nekheb]] o Eileithiàspolis (Al-Kab) a la vora oposada del riu, ciutat dedicada a la deessa Nekheb (en forma de voltor).
[[FileFitxer:NarmerPalette-CloseUpOfProcession-ROM.png|thumb|Detall de la paleta de [[Narmer]].]]
 
A Hierakonpolis es va trobar la famosa [[Paleta de Narmer]], datada el [[3168 aC]], avui al [[Museu d'Antiguitats Egípcies]], que explica la victòria del rei al delta i la unificació de les terres. Altres troballes destacades foren: la primera estàtua humana de mida natural (c. [[3000 aC]]), la primera tomba decorada amb pintures (predinàstica); els més llargs ganivets de pedra (c. [[3100 aC]]), l'estàtua de metall més antiga (corresponent al faraó Pepi i datada prop del [[2200 aC]]), la imatge destinada al culte més antiga del món (c. [[2300 aC]]), la casa més antiga conservada ([[3600 aC]]), la primera fàbrica (c. [[3600 aC]]), el temple més antic ([[3400 aC]]), la primera mòmia ([[3600 aC]]), el primer pentinat ([[3500 aC]]), el primer [[zoològic]] ([[3500 aC]]), la primera tomba per a un elefant ([[3500 aC]]) i altres. També s'han trobat molts altres objectes alguns relacionats amb el culte a Horus, estàtues del faraó Khasekhemui (c. 2700 aC), joies i ceràmiques. S'hi han trobat també [[Tomba excavada a la roca|tombes excavades a la roca]] decorades amb inscripcions de les Dinasties VI i posteriors fins a la XVIII.
[[FileFitxer:Túmulo 100.JPG|thumb|Reproducció de les pintures de la Tomba 100.]]
==El temple d'Horus==
El temple dedicat al patró de la ciutat, el déu Horus, ocupava una sisena part de l'espai, i fou descobert durant les excavacions de finals del segle XIX per J. E. Quibell i F. W. Green. Les ofrenes al temple eren dipositades en un forat conegut com el "dipòsit principal" on es van trobar importants objectes, com la Paleta de Narmer, el cap de la maça cerimonial de pedra calcària del rei [[Horus Escorpí II|Escorpí II]], barques de pedra, figures de marfil i altres.
223.351

modificacions