Acord Comercial per a la Lluita contra la Falsificació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «L''''Acord Comercial per a la Lluita contra la Falsificació i la Pirateria''' o, en la versió més curta, '''Acord Comercial per a la Lluita contra la Falsi...». |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
L''''Acord Comercial per a la Lluita contra la Falsificació i la Pirateria''' o, en la versió més curta, '''Acord Comercial per a la Lluita contra la Falsificació''', i conegut per l'abreviatura '''ACTA''' procedent de la denominació en anglès ''Anti-Counterfeiting Trade Agreement'', és un [[tractat multilateral]] amb la finalitat d'establir normes internacionals per fer complir els drets de [[propietat intel·lectual]]. L'acord té per objecte establir un marc jurídic internacional per a la focalització de productes [[falsificació|falsificats]], els [[medicament genèric|medicaments genèrics]] i la [[pirateria|infracció de drets d'autor]] a Internet, i crearia un nou òrgan de govern fora dels fòrums existents, com l'[[Organització Mundial del Comerç]], l'[[Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual]], o de les [[Nacions Unides]].
L'acord va ser signat a l'octubre de 2011 per [[Austràlia]], [[Canadà]], [[Estats Units]], [[Japó]], [[Marroc]], [[Nova Zelanda]], [[Singapur]] i [[Corea del Sud]].<ref name="Walsh 2012-02-11">{{
Els grups industrials amb interessos en drets d'autor, marques comercials i altres tipus de propietat intel·lectual, va dir que l'ACTA va ser una resposta a "l'augment del comerç mundial de productes falsificats i d'obres protegides piratejades". S'entén que han tingut una influència significativa en l'agenda ACTA organitzacions com l'[[Associació Cinematogràfica dels Estats Units]] i l'[[Associació Internacional de Marques Comercials]].<ref name="Horten 2013">{{
Les organitzacions que representen els ciutadans i els interessos no governamentals van argumentar que l'ACTA podria vulnerar drets fonamentals, inclosa la [[llibertat d'expressió]] i la [[privacitat en internet]]. L'ACTA també ha estat criticat per [[Metges Sense Fronteres]] per posar en perill l'accés a medicaments en els [[països en vies de desenvolupament]].<ref>{{
La signatura de la Unió Europea i molts dels seus estats membres van donar lloc a protestes generalitzades a tot Europa. El ponent del [[Parlament Europeu]] [[Kader Arif]] va dimitir. El seu reemplaçament, l'eurodiputat britànic [[David Martin]], va recomanar que el Parlament havia de rebutjar l'ACTA, declarant: "Els beneficis previstos d'aquest acord internacional tenen menys pes que les possibles amenaces a les llibertats civils". El 4 de juliol de 2012, el Parlament Europeu va rebutjar el seu consentiment, per 478 vots contra 39, i 165 abstencions.<ref name="Monica Horten">{{
== Referències ==
| |||