Rudyard Kipling: diferència entre les revisions

 

== Infantesa ==

[[Fitxer:Kiplingsindia.jpg|thumb|250px|right|'''L'Índia de Kipling''': mapa de l'Índia Britànica amb els llocs i dates de les estades de Kipling. '''Premeu per engrandir la imatge'''.]]

Rudyard Kipling va nàixer el [[30 de desembre]] de [[1865]] a [[Mumbai|Bombai]], [[Índia Britànica]], d'[[Alice Kipling]] (nascuda MacDonald) i [[John Lockwood Kipling]]. Alice Kipling (una de les quatre cèlebres germanes MacDonald)<ref> Flanders, Judith. 2005. ''A Circle of Sisters: Alice Kipling, Georgiana Burne-Jones, Agnes Poynter, and Louisa Baldwin''. W.W. Norton and Company, New York. ISBN 0-393-05210-9</ref> era una dona vivaç<ref name=gilmour>Gilmour, David. 2002. ''The Long Recessional: The Imperial Life of Rudyard Kipling'', Farrar, Straus, i Giroux, New York.</ref> a propòsit de la qual un futur [[Virrei de l'Índia]] va dir: "L'avorriment i Mrs. Kipling no poden existir en la mateixa habitació.".<ref name=rutherford/> Lockwood Kipling, un escultor i ceramista, era el director i alhora professor d'escultura arquitectònica en la recentment fundada ''Jejeebhoy School of Art and Industry'' de Bombai.<ref name=gilmour/> La parella, que s'havia traslladat a Índia a principis de l'any, havia iniciat les seues relacions dos anys abans a [[Rudyard Lake]], en la rural [[Staffordshire]], (Anglaterra), i s'havien quedat tan encisats per la bellesa del lloc que van decidir posar-li el seu nom al primogènit.<ref>{{ref-web| url = http://www.thepotteries.org/did_you/002.htm| títol = did you know ....| consulta = 2006-10-02| cognom = thepotteries.org| editor = The potteries.org| data = [[2002-01-13]]

| editor = University of Newcastle (domini públic)

| consulta = 2006-10-03

 

Els dies d'"intensa llum i foscor" de Kipling<ref name=autobio/> a Bombai van acabar en complir 6 anys. Com era costum a l'Índia Britànica, ell i la seua germana de 3 anys, Alice ("Trix"), van ser enviats a Anglaterra—en el seu cas a [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i van ser posats sota la tutela d'un matrimoni que es dedicava a tenir cura d'infants fills de britànics destinats a Índia. Els dos infants van viure amb aquest matrimoni, el capità i la senyora Holloway, a la seua llar, Lorne Lodge, durant els següents 6 anys. En la seua autobiografia, escrita al voltant de 60 anys després, Kipling recorda quest temps amb horror, preguntant-se amb ironia si la combinació de crueltat i menyspreu que va patir de les mans de Mrs. Holloway no va ser un dels factors que va accelerar l'inici de la seua carrera literària:<ref name=autobio/><blockquote>Si interrogues un nen sobre els fets de cada dia (especialment a l'hora d'anar a dormir) segurament es contradirà a si mateix fàcilment. Si cada contradicció és presa com una mentida i castigada amb un retall del desdejuni, la vida no pot ser fàcil. He patit certes dosis de tirania, però allò era una tortura calculada, religiosa, gairebé científica. Amb tot, aquella situació em va fer parar atenció a les mentides que em veia forçat a dir: i en això, crec, rau la base de la creació literària.</blockquote>