Tour de França de 1934: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: fins arribar > fins a arribar |
||
Línia 74:
Les etapes 12 a 14, que servien per unir els [[Alps]] amb els [[Pirineus]], van ser guanyades per ciclistes francesos, sense canvis importants en la classificació general. En la quinzena etapa Magne va atacar en la primera ascensió, però Martano no es va despenjar. Al pas pel [[coll de Pimorent]], Vietto va ser el primer, seguit per Magne i Martano. En el descens Magne va caure per culpa d'un sot,<ref name="revealed">{{ref-web|url=http://www.cyclingrevealed.com/Dec05/top25-13.htm|títol=1934: "Roi" Rene's Regal Sacrifice|any=2004|obra=Top 25 All Time Tours|autor=Barry Boyce|editor=Cyling revealed|consulta= 5 gener 2010}}</ref> i va trencar part de la roda davantera de la bicicleta. Martano va veure opcions a deixar enrere Magne i va accelerar. Magne va preguntar a Vietto per la seva bicicleta, però Vietto només li va cedir la roda davantera. Poc després d'adonà que el quadre de la bicicleta també havia quedat malmès en l'accident, de manera que quan Speicher, el següent ciclista francès en aparèixer, Magne li va agafar la bicicleta. Vietto va haver d'esperar diversos minuts per aconseguir una roda davantera de substitució i va perdre totes les possibilitats a la victòria d'etapa. Un fotògraf va fer una fotografia a Vietto plorant, amb una bicicleta sense la roda davantera. Quan aquesta fotografia es va publicar els diaris el van anomenar "Li Roi René" (el rei René).<ref name="Gann"/>
En la setzena etapa les coses van empitjorar per a Vietto, ja que tot i ser el primer en coronar els dos primers ports de l'etapa, amb Magne i Martano seguint-lo ben a prop. En el descens del [[Coll de Portèth d'Aspèth|Portèth d'Aspèth]], Magne va caure novament i va trencar la roda del darrere. Vietto no ho va veure i continuava al davant. Quan acabà el descens un jutge de la cursa l'informà de la caiguda de Magne. [[Roger Lapébie]] estava pel davant, mentre la resta de ciclistes francesos estaven molt enrere, per la qual cosa Magne estava sense companys de suport. Vietto va girar cua fins a arribar on era Magne, el qual va agafar la bicicleta de Vietto. Magne va reiniciar el descens, fins a arribar on l'esperava Lapébie, i junts atraparen a Martano. Vietto va haver d'esperar a què el cotxe de suport li portés una bicicleta nova i va acabar perdent quatre minuts respecte a Magne, Martano i Lapébie. Vietto no estava content amb el que havia passat, i opinava que Magne no sabia anar en bicicleta i que Lapébie no hauria d'haver estat avançat. Per altra banda, Magne estava agraït pel que havien fet Vietto i Lapébie.<ref name="Gann"/>
En la distena etapa Magne va deixar enrere a Martano, el qual va trencar el quadre de la bicicleta,<ref>{{ref-web|url=http://www.wielercentrum.com/tourdefrance/achtergronden/tourverhalen/1934--Antonin-Magne-wint-dankzij-de-opoffering-van-Ren%C3%A9-Vietto-516.html|títol=1934: Antonin Magne wint dankzij de opoffering van René Vietto|data=19 març 2003|consulta=5 gener 2010|llengua=Dutch|editor=tourdefrance.nl}}</ref> i va acabar perdent 13 minuts respecte a Magne, el qual va guanyar l'etapa, per la qual cosa quedà a gairebé 20 minuts en la general.<ref name="Gann"/> En la divuitena etapa Magne va perdre quatre minuts respecte a Martano. Podria haver estat més temps si no fos perquè Vietto i Lapébie havien recollit les bonificacions al pas pels colls i en l'arribada.<ref name="Gann"/>
| |||