Revisió del 15:43, 12 oct 2014 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m 'Succeir' és un verb intransitiu ← Edició anterior		Revisió del 19:42, 4 nov 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: com hostatge a > com a ostatge a Edició següent →
Línia 24: El [[1053]] Sadi, posat al front d'un exèrcit per Toghrul, va aprofitar per dirigir-se als dominis del seu oncle Muhalhil i el va derrotar a Numaniyya, fent-lo presoner. El fill de Muhalhil, Badr ibn Muhalhil, va anar a Bagdad (governat per [[al-Basasiri]]) a demanar ajut per l'alliberament del seu pare. Toghrul va oferir alliberar a un fill de Sadi que tenia com ~~hostatge~~a ostatge a canvi de la llibertat de Muhalhil, però Sadi va refusar i es va declarar obertament en rebel·lió i es va aliar al buwàyhida [[Malik al-Rahim]]; fou derrotat per les forces de Toghrul Beg i de Badr ibn Muhalhil però el presoner ja devia haver mort. Badr va anar a Shahrazur on es va proclamar sobirà i Sadi es va tancar a la fortalesa de Rawshan-Kubadh (a la riba dreta del [[Diyala]]) on va rebutjar un atac turc seljúcida. Toghrul va ocupar Bagdad el [[18 de desembre]] de [[1055]]. El [[1058]] els annàzides va ocupar altre cop [[Kirmanshah]] i les fortaleses de Khulandjan i Aranba, probablement properes a Kangawar, que pertanyien als kurds [[hasanwàyhides]]. En endavant els annàzides desapareixen de les cròniques tot i que van conservar el poder local.

Annàzides: diferència entre les revisions