Mardastan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
m Corregit: entregar hostatges, Ashot > entregar ostatges, Ashot |
||
Línia 23:
Abans del [[870]] els àrabs de la tribu d'Othman s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk., i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El ''nakharar'' Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut d'Ashot I el gran van poder conquerir la fortalesa. Els othmanides i l'emir de Manazkert i d’[[Apahuniq]] (que l'historiador Tomàs Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir àrab de [[Diyar Bakr]] (Diyarbekir), [[Isa ben Shaikh al Shaybani]], que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia ([[871]]-[[882]]).
Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar
Gurgen va poder romandre a Mardastan fins a la seva mort esdevinguda vers el [[896]] o [[897]]. Li va succeir el seu fill Atom, darrer príncep de Mardastan conegut que és esmentat fins vers el [[923]].
| |||