Al-Mudhàffar Sulayman: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
m Corregit: va convencer a Masud > va convèncer Masud |
||
Línia 3:
Poc després de la mort d'An-Nàssir Ayyub ([[24 de maig]] de [[1214]]), la seva mare que estava a [[Habb]], després d'incitar la mort del [[visir]] Badr-ad-Din, va anar cap a [[Taizz]]; suposadament alarmada per diversos atacs de les tribus àrabs, va convidar a assolir el poder com [[emir]] a un príncep aiubita, al-Muzaffar Sulayman que estava fent el pelegrinatge a [[la Meca]], i que va acceptar. Es va presentar a Taizz i fou reconegut per les guarnicions kurdes del país. Però no fou un bon emir i es va dedicar principalment als plaers i la beguda i mentre l'imam Abd Allah es va apoderar de Sanaa, Dhimar i Kawkaban.
Al-Adil I va enviar al Iemen al seu nét [[al-Masud Yusuf]] ([[al-Masud ibn al-Kamil]]); un enviat d'aquest es va presentar a Sulayman al que va oferir el govern de les terres altes a condició de reconèixer a Masud les planes. Pero un dels governadors aiubites, Badr al-Din Hasan al-Rasul, va
Sulayman fou enviat a [[Egipte]]. El 1221 el tron d'Hamat fou usurpat pel seu germà [[al-Nàssir Kilidj Arslan]] ibn Taki al-Din però finalment va poder ocupar el poder a Hamat el [[1229]]/[[1230]] i el va conservar fins a la seva mort el [[1244]]/[[1245]]. Li va succeir el seu fill [[al-Mansur ibn al-Mudhàffar|al-Mansur Taki ad-Din Mahmud ibn al-Mudhàffar]].
| |||