Estatut d'autonomia del País Basc de 1979: diferència entre les revisions

D'acord amb la Disposició Transitòria Segona de la [[Constitució Espanyola de 1978]], el [[País Basc]] era considerat «Comunitat Històrica» i podia accedir a l'autonomia plena prevista en l'article 151. A més, la Disposició Addicional Primera reconeixia les seves "drets històrics", que s'actualitzarien en el règim autonòmic que es pretenia construir. No obstant això, els requisits exigits en l'art.151 CE no se'ls demanarien a les Comunitats Històriques, ja que aquestes ho són per haver demostrat anteriorment la seva "voluntat" de constituir-se com Comunitat Autònoma, com era el cas del País Basc (a més de Galícia i Catalunya), que havia demostrat aquest fet en l'aprovació del seu Estatut en 1936, ja començada la [[guerra civil espanyola]] ([[Andalusia]] sí que intentarà accedir a la seva autonomia a través d'aquesta via, i se li demanaran aquests requisits). Així, el País Basc va accedir al grau màxim d'autonomia recollit en la Constitució (art.151) de forma automàtica.