José María Gil-Robles y Quiñones: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
m Corregit: sí estava al > sí que estava al |
||
Línia 11:
Catedràtic de la [[Universitat d'Oviedo]] des de 1968, després de la mort del general Franco en 1975 i l'inici del regnat de Joan Carles I i de la [[transició espanyola]], va intentar recuperar el seu paper polític defensant les posicions de la [[democràcia cristiana]]. En aquesta tasca va tenir el suport d'un dels seus fills, [[José María Gil-Robles y Gil-Delgado]]. No obstant això, el fracàs del seu partit (integrat al costat del de [[Joaquín Ruiz-Giménez Cortés|Joaquín Ruiz-Giménez]] en la Federació de la Democràcia Cristiana) a les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], en les quals no va obtenir acta de diputat, el va apartar definitivament de la vida política. En 1976 havia aparegut altra de les seves obres autobiogràfiques i de caràcter polític, ''La monarquía por la que luché''. El seu fill José María va passar posteriorment al [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] i va arribar a ser president del [[Parlament Europeu]]. Un altre dels seus fills, [[Álvaro Gil-Robles]], va ser [[Defensor del Poble]].
Malgrat el que Gil-Robles afirma a les seves memòries, l'escriptor britànic [[Paul Preston]], en la seva obra ''La destrucció de la democràcia a Espanya'' (Edicions Turner, Madrid, 1978 ISBN 8485137760), afirma rotundament que Gil-Robles sí que estava al corrent dels plans de revolta que es van iniciar arran del triomf del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] a les eleccions del [[16 de febrer]] de [[1936]].
==Vegeu també==
| |||