Vinàlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: era provat pels > era tastat pels |
afegint referències i imatge |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Vendanges romaines à Cherchell.jpg|thumb|200px|Mosaic romà representant la verema, trobada a [[Sersell]], antiga província romana de ''Mauretania'']]
'''Vinàlia''' (en llatí ''Vinalia'') fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor a [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] i [[Venus (mitologia)|Venus]].<ref>Leonard Schmitz, en W.Smith, "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", 1875, p.1198</ref>
La '''Vinàlia urbana''' o priòria es celebrava el [[23 d'abril]] i en aquest dia s'obrien les bótes del vi de la collita de la tardor anterior i una libació s'oferia al deu [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] i després el vi era tastat pels homes.▼
==Vinàlia urbana==
La '''Vinàlia rústica''' es feia el [[19 d'agost]] i es celebrava a tot el [[Latium]]; marcava l'obertura de la collita de la [[vinya]] i uns sacerdots oferien a Júpiter un [[anyell]] i en el moment del sacrifici trencava amb les seves pròpies mans un ram de raïms damunt el vi, i amb aquest acte s'obria la collita de la vinya que no podia ser portada a la ciutat fins que s'havia fet la cerimònia; el dia era consagrat a Júpiter, i [[Venus (mitologia)|Venus]] hi tenia també alguna part.▼
▲La '''Vinàlia urbana''' o priòria
Júpiter i Venus eren els patrons de la festa: Venus la protectora del ''vinum spurcum'' («vi impur») un vi destinat al consum diari durant els àpats; mentre que Júpiter era el protector d'un altre tipus de vi de tast més fort, considerat més pur ja que no es barrejava amb aigua per rebaixar la gradació d'alcohol, era el vi anomenat ''temetum''. En honor a Venus, deessa que havia proveït a la humanitat dels coneixements per l'obtenció del vi, homes i dones tastaven el vi jove que s'havia format amb la fermentació del raïm collit a la tardor anterior. Com a déu dels cels diürns, Júpiter era el déu que controlava les condicions metreològiques necessàries perquè hi hagués una bona collita a les vinyes, per tant se li oferia una libació del vi que ja portava fermentant des de feia un any. El sacerdot de Júpiter, el [[flamen|flamen dialis]] beneïa el ''temetum'' i en vessava una mica en un clot que hi havia al davant del temple de Venus al [[capitoli]].<ref>Olivier de Cazanove, "Jupiter, Liber et le vin latin", Revue de l'histoire des religions, 1988, nº. 205, p. 245–265</ref> Algunes noies de famílies senzilles (''vulgares puellae'') i també les prostitutes (''meretrices'') s'aplegaven al davant del temple de ''Venus Erycina'', probablement en grups separats, i oferien a la deessa flors de [[murtra]], fulles de [[menta]] i roses. A canvi demanaven a la deessa que els concedís bellesa i encant femení.<ref>Ariadne Staples, "From Good Goddess to vestal virgins: sex and category in Roman religion", ed.Routledge, 1998, p. 122–124, citant Ovidi, "Fasti", 4,863–872</ref>
==Vinàlia rústica==
▲La '''Vinàlia rústica''' es feia el [[19 d'agost]] i
Tradicionalment havia estat una celebració per la fertilitat dins l'àrea de tot el [[Latium]]. A Roma les hortes i les vinyes, que en aquesta època ja mostraven el fruit en el seu esplendor, es consagraven invocant a ''Venus Obsequens'', la forma més antiga d'aquesta divinitat.<ref>Eden, P.T., "Venus and the Cabbage", ed. Hermes, 91, 1963, p. 451</ref> En la mitologia romana, aquest dia rememorava el compliment d'una prometença feta pels membres de l'antiga lliga llatina promoguda per Enees, el qual havia oferit tot el vi de la collita d'aquell any a Júpiter si els concedia la victòria en la guerra contra els [[etruscs]]. Segons algunes fonts la guerra havia començat perquè Mezentius, el tirà que governava els etruscs, havia reclamat per a ell el vi d'aquell any. Els romans van derrotar a Mezentius i van complir la seva promesa.<ref>John Conington, "Commentary on Vergil's Aeneid", Volum 1, llibre 3, p.66</ref>
Els historiadors romans difereixen pel que fa al déu qui presidia la festa. [[Marc Terenci Varró]] deia que tant la vinàlia urbana com la rústica estaven consagrades a Júpiter, del qui depenien les collites. [[Plini el Vell]] compartia aquesta opinió en base a que era el ''flamen dialis'' l'encarregat de collir el primer carroll de raïm i el qui dirigia el ritual del sacrifici.<ref>[[Plini el Vell]], "Naturalis Historia" 18, 287</ref> Això no obstant, a la pràctica, la festa tenia molts lligams populars amb Venus i alguns dels ritus es feien als temples que tenia dedicats aquesta deessa. La víctima sacrificial que oferia el sacerdot de Júpiter era un anyell femella i això podria ser un prova que demostraria una connexió amb un ritual, més antic que el de Júpiter, potser no relacionat directament amb Venus però si amb una divinitat arcaica femenina invocada com a protectora dels fruits de la terra.<ref>John Scheid, "Sacrifices for Gods and Ancestors", en: A Companion to Roman Religion, ed,Blackwell, 2007, p. 264, 266.</ref><ref>Michael Lipka, "Roman Gods: A Conceptual Approach", ed,Brill, 2009, p. 42; citant a Varró, "De Lingua Latina", 6. 16; la negació explícita que fa Varró respecte a la relació amb Venus implica la consciència de al seu temps estava molt estesa l'opinió contrària. Lipka creu que aquesta aparent ambigüitat en la tradició romana és un exemple dels cultes a déus amb funcions complementàries reunits en una sola festa</ref> [[Sext Pompeu Fest]] en va fer un relat sobre els orígens i evolució d'aquesta festa.<ref>[[Sext Pompeu Fest]] "De Verborum Significatione" 265, "Epítome de Pau diaca" 58</ref>
==Referències==
{{Referències}}
{{ORDENA:Vinalia}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||