Regnat d'Isabel II d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
m Corregit: "succeiren" |
||
Línia 106:
[[Fitxer:Ripoll-fanatisme-laic-1835-4.jpg|thumb|300px|[[Monestir de Santa Maria de Ripoll]] deprés de l'atac i incendi durant les [[Bullangues]] de [[1835]]]]
Des del [[1833]] els carlins s'havien fet forts al [[País Basc]], [[Navarra]], [[Aragó]] i [[Catalunya]] fonamentalment, amb un suport inicial d'uns 70.000 homes, encara que els alçats en armes eren molts menys. El 14 novembre de 1833 les Juntes d'Àlaba i Biscaia van nomenar a [[Tomás de Zumalacárregui]] cap dels seus exèrcits, mentre el pretendent Carles Maria Isidre es va instal·lar a Estella, entre Navarra i el País Basc, des d'on dirigí la contesa. Malgrat les victòries iniciales Zumalacárregui fou derrotat a la [[Batalla de Mendaza]] ([[1834]]). La primavera de 1835 va dirigir una nova incursió però durant el [[Setge de Bilbao (1835)]] Zumalacárregui va patir ferides de combat que li van provocar la mort dies més tard. La mort de Zumalacárregui va provocar una estabilització dels fronts fins que el [[1837]] es dirigí una nova incursió que arribà fins a les portes de Madrid. Allí el general isabelí Baldomero Espartero reeixí en la defensa de la ciutat i el [[1839]] va signar la pau amb el general carlista Rafael Maroto pel que es coneix com l'[[Abraçada de Bergara]]. Però políticament la regència de Maria Cristina no pogué evitar l'enfrontament entre progressistes i moderats. A la Presidència del Consell de Ministres se
===Regència d'Espartero===
|