Agustí Peris de Vargas: diferència entre les revisions

'''Agustí Peris de Vargas''' (Cuba 1880- Barcelona 1948) Pioner del futbol i del beisbol a Catalunya, n'ocupà càrrecs directius en les respectives federacions. <ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopèdia de l'Esport Català|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=2012|isbn=978-84-412-2106-}}</ref>

Nascut a Cuba de pare valencià i mare asturiana, va venir a viure a Barcelona l'any 1899, i va ser l'introductor del beisbol a l'estat espanyol i el fundador i primer president de la [[Federació Catalana de Beisbol i Softbol|Federació Catalana de Beisbol]], càrrec que va ocupar des del 1929 fins al 1939. La seva forta personalitat, però, va fer que el 1931 es produís una escissió a la Federació Catalana i alguns clubs fundessin la Lliga Oficial de Beisbol, que va funcionar paral·lelament fins al final de la Guerra Civil amb alguns dels millors equips. Miguel Batiste (1931-1932), Lluís María Jordà (1932), posteriorment president de la Federació, Manuel Vilà (1932-1934), Paulino Gispert (1934-1936) i Josep Maria Taixés (1936-1939), més tard també president de la Federació, van ser els homes que van presidir la Lliga Oficial en aquests anys. Durant molts anys va ser jugador, entrenador, àrbitre i dirigent de beisbol, va intervenir el 1901 en el primer partit documentat que es va jugar a l'estat espanyol, disputat a l'antic camp de futbol de la Sagrada Família per dos equips, l'Antiguos i el Modernos, formats per emigrants cubans i espanyols que havien tornat de la guerra de Cuba. En els anys següents va fundar diversos equips com el Melao, el Casabe, l'Aguacate, l'Iris i el Català, secció del Català Sport Club, que havia nascut el 1899 amb el nom de Català Futbol Club i que ell mateix va presidir entre 1910 i finals dels anys 20, quan va desaparèixer. També va ser tresorer del Barcelona Base-ball Club i jugador de l'Amèrica. Amb el Català també havia jugat a futbol a principis de segle i quan el 1910 va ser elegit president, l'any següent va passar a ser també tresorer de la Federació Catalana de Clubs de Futbol, en la Junta Directiva de la qual es va mantenir molts anys. Al marge de jugar a futbol i a beisbol, esport que va practicar fins passats els cinquanta anys, també va ser nedador i atleta i va fer de periodista en diverses publicacions de la seva època, entre elles El Mundo Deportivo, en el qual signava les cròniques amb el pseudònim Strike. A la dècada dels quaranta creà el Col·legi d'Àrbitres de la Federació Catalana i fou el primer a presidir-lo. <ref>{{ref-llibre|cognom=Gallen Utset|nom=Carles|títol=Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents|lloc=Barcelona|editorial=UFEC|any=2013|isbn=Gi.1233-2013}}</ref>