Vulcà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
m Corregit: ref> A l'any > ref> L'any |
||
Línia 31:
El temple principal i també el més antic era el ''Volcanal'', situat en una àrea a l'aire obert als peus del turó [[Capitolí]], a l'angle nord occidental del [[Fòrum Romà]], consistent en un altar dedicat al déu i un foc permanent. Segons la tradició, aquest santuari havia estat construït per voluntat de [[Ròmul i Rem|Ròmul]], el qual li havia posat una [[quadriga]] de bronze adquirida com a botí de guerra als habitants de [[Fidenes]] (però segons la versió de Plutarc la guerra en qüestió va ser contra [[Camèria]], setze anys després de la fundació de Roma),<ref name="paraRom">{{ref-llibre|cognom=[[Plutarc]]|títol="Vides paral·leles: Ròmul"|pàgines=24}}</ref> i una estàtua amb una inscripció que contenia una llista de les seves gestes escrita amb caràcters grecs;<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Dionís d'Halicarnàs]]|títol="Rhōmaikē archaiologia", II|pàgines=54, 2}}</ref> segons Plutarc, Ròmul estava representat en aquest temple coronat per la [[Victòria (mitologia)|Victòria]].<ref name="paraRom"/> També es deia que aquest rei havia plantat al santuari un [[lledoner]] que encara existia en temps de [[Plini el Vell]].<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Plini el Vell]]|títol="Naturalis Historia", XVI|pàgines=236}}</ref> El Volcanal és esmentat dues vegades per Titus Livi a causa d'un fet extraordinari (''prodigium''): Una pluja de sang que va caure el 183 aC<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Titus Livi]]|títol="Ab urbe condita", XXXIX|pàgines=46}}</ref> i el 181 aC.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Titus Livi]]|títol="Ab urbe condita", XL|pàgines=19,2}}</ref>
L'àrea on estava el temple, estava uns 5 metres més alta que el [[Comitium]]<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Dionís d'Halicarnàs]]|títol="Rhōmaikē archaiologia", II|pàgines=50, 2}}</ref> i des d'allí el rei i els magistrats de la primera república, abans que s'hi construís la [[rostra]], s'adreçaven al poble.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Dionís d'Halicarnàs]]|títol="Rhōmaikē archaiologia", XI|pàgines=39, 1}}</ref> A la zona de Volcanal hi havia una estàtua de bronze d'[[Horaci Còcles]],<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Plutarc]]|títol="Vides paral·leles: Publicola"|pàgines=16}}</ref> anteriorment situada davant del ''comitium'' i traslladada aquí, un ''locus inferior'', després d'haver estat tocada per un llampec. [[Aule Gel·li]] narra que van ser cridats alguns [[Harúspex]] per decidir on col·locar l'estàtua i alguns d'ells, per mala voluntat, van dir que havia d'estar en un lloc baix, on noli toqués el sol. La falsa interpretació es va descobrir, els culpables van ser executats i l'estàtua es va pujar al Volcanal.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Aule Gel·li]]|títol="Noctes Aticae" IV|pàgines=5}}</ref>
Als inicis del segle XX es van trobar, dins l'[[Arc de Septimi Sever]], fragments de [[tuf]] als fonaments que probablement havien estat abans al Volcanal, restes d'una mena de plataforma rocosa, de 3'95 metres de llargada per 2'80m, la qual havia estat recoberta de ciment i pintada en roig. La seva part superior estava solcada per diversos canalets que portaven a un canal de drenatge a la part de davant fet amb lloses de tuf. Es creu que havia estat la pedra de l'altar de Vulcà. La roca mostra senyals de danys i reparacions; a la superfície hi ha algunes cavitats rodones i quadrades que tenen certa semblança amb les de les tombes i, per tant, altres autors van considerar que la llosa procedia d'una tomba.<ref>{{ref-llibre|cognom=Klaus Dieter Weiss|títol="Bothe, Richter, Teherani"|pàgines=15,16|editorial=Ed. Birkhauser Verlag|any=2003|isbn=978-3-7643-6629-2}}</ref> Epecialment defensor d'aquesta darrera teoria, Friedrich von Duhn, comparant amb algunes tombes de cadàvers incinerats trobades a la zona del [[fòrum Romà|fòrum]], va sostenir que als seus orígens, el Volcanal era un lloc on es cremaven els cossos dels difunts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Friedrich von Duhn|títol="Italische Gräberkunde"|pàgines=413|editorial=ed.Carl Winter's Universitätsbuchhandlung|any=1924}}</ref>
| |||