Yaqub ibn al-Layth: diferència entre les revisions

'''Abu-Yússuf Yakub ibn al-Layth as-Saffar''' o '''Ibn as-Saffar''' o '''Yakub I''' (? - [[879]]) fou el fundador de la dinastia [[saffàrida]]. El seu avi fou conegut com a ''As-Saffar'' (el calderer). Era d'una família modesta del [[Sistan]]; els historiadors van elevar al seu pare al-Layth a cap de la corporació de calderers del Sistan però segurament ni aquesta funció menor és autèntica. Al-Layth va tenir quatre fills que foren membres de les milícies dels ''ayyars'' del Sistan formades com a defensa contra els [[kharigites]] (també anomenats ''muttawwia'', combatents voluntaris per la fe), sovint esdevinguts bandes de bandits i malfactors. No obstant Yakub mai va destacar en el futur com un fervent defensor del sunnisme.▼

Yakub va deixar el comerç dels productes de coure (tradicional a la família) i va entrar al servei dels caps ''ayyar'' Salih ibn al-Nadr i Dirham ibn Nasr que dominaven a [[Zarang]], la capital del país; aviat els va suplantar i va agafar el poder i fou reconegut com a emir de Sistan l'abril del 861; Salih ibn al-Nadr va fugir a l'est de la província, a [[Bust]], i va demanar ajut al ''[[zunbil]]'', el sobirà local del [[Zamindawar]] i [[Zabulistan]]; després de diversos combats Yakub va capturar Salih i el va matar als inicis del 865; el ''zunbil'' fou derrotat i va morir en combat a [[al-Rukhkhadj]] (que després fou la regió de [[Kandahar]]) el mateix any 865. Yakub va pactar amb els kharagites, als que abans havia combatut, i molts d'ells foren incorporats al seu exèrcit. ▼

Yakub estava disposat llavors a atacar als [[Tahírides del Khorasan|tahírides]], nominals governadors del Sistan és de 854 (i governadors efectius del Khorasan) en nom del califa. Es van produir alguns xocs a la frontera entre les zones d'influència saffàrida i tahírida, segurament en discussions sobre la recaptació d'impostos. El 866/867 va atacar [[Herat]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Frye |nom=Richard Nelson |títol=The Cambridge History of Iran |volum=vol.4 |url=http://books.google.es/books?id=hvx9jq_2L3EC&pg=PA114&dq=tahirid+khurasan+873&hl=ca&sa=X&ei=DWzEUv39M63H7AbKqoC4DQ&ved=0CEIQ6AEwAg#v=onepage&q=tahirid%20khurasan%20873&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1975 |pàgines=114 |isbn=0521200938}}</ref> i [[Pushang]] i va capturar a diversos membres de la ''tahiriyya'' (els partidaris dels tahírides o potser alguns parents de l'emir). Les converses pel seu alliberament van portar a Yakub als seus primers contactes amb el califa abbàssida [[al-Mútazz (abbàssida)|al-Mútazz]] (866-869) que li va oferir el govern del [[Fars]] i [[Kirman]] si era capaç de dominar-los (des del 865 estava en mans de Muhammad ibn Wasil al-Tamimi que s'havia revoltat i apoderat de les dues províncies); Yakub, actuant per compte del califa, va prendre possessió del Kirman on els partidaris de Muhammad ibn Wasil se li van unir. Yakub va anar a Fars el 868/869 i va deixar un governador a Kirman; va aconseguir dominar gran part del Fars, però finalment Muhammad ibn Wasil va derrotar al seu exèrcit i es va haver de retirar (869).▼

El 870 Yakub va fer una campanya militar que el va portar a Kabul, Bamitan i [[Pandjir]], creuant tot el [[Zabulistan]] a través de [[Gazni]] perseguint al fill de l'antic ''zunbil''; una segona expedició (872) el va permetre capturar al fill del ''zunbil'' a la fortalesa de Nay Laman; la seva sort és desconeguda però probablement fou executat. Yakub va seguir des d'aquesta fortalesa cap al nord, en direcció a [[Balkh]], que va arrabassar al seu sobirà Dawud ibn Abi Dawud, de la dinastia [[Abu Dawúdida]]; aquesta campanya li va donar el control temporal de les mines de plata del Pandjir i del [[Badakhxan]], i es van encunyar monedes entre 872 i 875. Aquestes operacions van acabar amb la dinastia dels ''zunbils'' que fins aleshores (i durant dos segles) havien aturar la progressió dels àrabs cap a l'est.▼

Abd Allah al-Sidjzi es va revoltar contra Abu Yusuf Yakub I ibn al-Layth al-Saffar, però fou derrotat i es va haver de refugiar amb [[Muhàmmad ibn Tàhir]], que el va nomenar governador dels districtes de Tabasayn i [[Kuhistan]]; això va donar excusa a Yakub per envair el [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]]. Muhammad va enviar una ambaixada per negociar però Yakub ja havia buscat aliats al Khorasan entre els malcontents i les converses no van reeixir. L'agost del 873 (o ja el 872 segons alguna font) Yakub va entrar a la capital [[Nishapur]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kröger |nom=Jens |títol=Nishapur: Glass of the Early Islamic Period |url=http://books.google.es/books?id=U1mX9kyuqLwC&pg=PA9&dq=Nishapur+873&hl=ca&sa=X&ei=nA7nUKLyLIexhAeXvoCYBA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=Nishapur%20873&f=false |llengua=anglès |editorial=Metropolitan Museum of Art |data=1995 |pàgines=p.9 |isbn=0870997297}}</ref> sense lluita i va va fer presoner a Muhammad ibn Tahir, que no havia volgut fugir. Després va avançar cap a les costes de la [[mar Càspia]] perseguint a l'imam zaydita [[Hasan ibn Zayd|al-Hasan ibn Zayd]] (864-884). El califa va protestar el 873 per l'ocupació del Khorasan, però sobretot el 874 quan el tahírida Ubayd Allah ibn Abd Allah ibn Tahir, que havia reunit als pelegrins del nord i est de Pèrsia a [[Bagdad]], va denunciar davant d'ells les accions de Yakub (fetes sense autorització del califa) i els va lliurar del jurament de fidelitat al califa. Yakub llavors va parar i va dedicar els dos anys següents a consolidar el seu poder a Kirman, Fars i [[Khuzestan]]: El 875 va marxar a Fars per segona vegada on va derrotar Muhammad ibn Wasil i va seguir cap a l'oest al Khuzestan i Ramhurmuz; això posava en perill el Baix Iraq, ja que es podia unir als rebels [[zandj]] revoltats contra el califat. Yakub no obstant no tenia aquesta intenció, ja que va rebutjar les propostes d'aliança d'Ali ibn Muhammad, el líder dels zandj, però la presència del seu exèrcit constituïa de fet un suport per la causa zandj. El califa al-Mutamid va proposar a Yakub escollir entre diversos governs a canvi de parar el seu avanç, però Yakub va refusar i va penetrar a l'Iraq. Els abbàssides li van presentar batalla i el van poder derrotar decisivament a Dayr al-Akul, a la vora del [[Tigris]], el [[8 d'abril]] del [[876]]. L'exèrcit saffàrida es va desbandar i molts presoners van poder fugir incloent Muhammad ibn Tahir; l'amenaça sobre [[Bagdad]] es va esvair.▼

Yakub va tornar al Fars i al Khorasan, regions en les que va passar els seus darrers anys; una vegada més va rebutjar l'aliança amb els zandj. Va morir d'una malaltia abdominal el juny del [[879]]. Li va succeir el seu germà [[Amr ibn al-Layth]]. Yakub pels seus governs de Sistan i Khorasan no va reconèixer als [[abbàssides]] als que considerava usurpadors, i mirava amb mal-estim als seus governadors (procedents de famílies aristocràtiques). Dirigia les tropes anant al davant i no confiava en els governs hereditaris; va rebutjar crear una genealogia que el lligués a les antigues dinasties perses.▼