Constitució de l'Observança: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 1:
La '''Constitució de l'Observança''', aprovada a les [[Corts de Barcelona (1480)|Corts de Barcelona de 1480-1481]], establia el principi de submissió del poder reial a la llei.
 
Ja durant les [[Corts de Barcelona (1421)]], en el regnat d'[[Alfons el Magnànim]] s'havia acordat la primacia absoluta dels [[Usatges de Barcelona]] i de les [[Constitucions catalanes]], encarregant a la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]] el control de qualsevol extralimitació reial.
 
La crisi social provocada per la [[Guerra dels Remences]] ([[1462]]-[[1472]]), que tindria un rebrot amb el segon alçament remença ([[1484]]-85) obligà a [[Ferran II d'Aragó|Ferran II]] a aprovar aquesta llei per redreçar una situació política delicada a Catalunya.
 
Aquesta constitució, que establia el principi de submissió del poder reial a la llei, retornava a la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] la missió de vetllar pel compliment de lleis o constitucions fins i tot per part de les autoritats reials; en darrera instància, la [[Reial Audiència de Catalunya (1493−1716)]] dictaminava els greuges presentats per la Generalitat. Va ser la base del règim [[pactisme|pactista català]] vigent fins als [[Decrets de Nova Planta]] de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] (1716).