La recerca de la felicitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles
m Corregit: fill de'n Chris > fill d'en Chris
Línia 55:
A ''Rodant Pursuit: Un italià dóna forma al somni americà'', un documental del DVD sobre la pel·lícula, el seu productor i actor [[Will Smith]] hi comenta la raó de què considerés al director italià Gabriele Muccino per a dirigir-la quan, no només no era americà sinó que, a més, el seu coneixement d'anglès era mínim. Segons explica, havia quedat molt impressionat amb dos de les pel·lícules de Muccino, ''Ricordati di me'' i ''L'ultimo bacio'', i per això va arreglar una reunió amb ell a [[París]] aprofitant que hi estava promocionant ''[[Hitch]]''. Muccino es va adonar de seguida de què ''Happyness'' era essencialment una història sobre la realització del somni americà, un concepte que sovint entenen més bé els estrangers que els mateixos americans. La seva conversa sobre com s'aproparia a la temàtica del film va convèncer a Smith qui es va adonar que Muccino era la persona adequada per aquell treball.
 
El vertader fill ded'nen Chris, en Christopher, durant l'època que es representava a la pel·lícula era només un nadó però, per tal de fer les escenes amb el nen menys problemàtiques, en el guió es va decidir afegir-li cinc anys més. Muccino va entrevistar a centenars de nens pel seu paper. Finalment, convençut de la millor química que hi hauria entre pare i fill, va comentar a en Will Smith que el seu fill, Jaden, seria un bon candidat per a aquella interpretació. ''Pare i fill: Dins i fora la pantalla'', un bonus track que s'afegeix al DVD, explora la bona relació professional que van viure els dos.
 
En qualitat d'assessor, Chris Gardner va suggerir, a l'hora de fer la pel·lícula, que s'incorporés també algunes escenes amb el pastor del Glide Memorial, Cecil Williams. A ''L'home darrere la pel·lícula: Una conversa amb Chris Gardner'' (un altre documental del DVD) hi explica que aquesta era una manera, per ell, d'honorar a un home que el va ajudar a sobreviure en un dels períodes més negres de la seva vida. El mateix Gardner també hi apareix breument a l'escena del final.